(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Llengües d'Europa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Llengües d'Europa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de les llengües d'Europa

Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.[1] L'estudi d'aquestes, el seu desenvolupament històric, els seus condicionants sociolingüístics i altres aspectes constitueixen en si mateix un camp de coneixement anomenat eurolingüística.2019[cal citació]

La gran majoria de les llengües europees es troben emparentades filogenèticament entre si, formant part de la família de llengües indoeuropees.[2]

El Consell d'Europa, organització internacional que agrupa tots els estats europeus excepte Belarús, estimula la promoció de totes les llengües europees amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En aquesta, els estats que l'han ratificat defineixen els idiomes que es comprometen a protegir i en quin grau estan disposats a fer-ho.2019[cal citació]

És la regió continental habitada on menys llengües hi ha del món. Açò és a causa de les normalitzacions de les llengües amb establiments antics de les gramàtiques i les minoritzacions de llengües planificades pels estats.[3]

Classificació per famílies lingüístiques

[modifica]

Les llengües europees autòctones encara parlades en l'actualitat pertanyen a vuit famílies lingüístiques diferents (sent una d'elles el basc, llengua aïllada). Les dues principals famílies són les llengües indoeuropees i les llengües uralianes, seguides de les tres famílies de llengües caucàsiques i, a molta més distància, la resta.

Convé assenyalar que en l'Europa preromana es conjectura que hi havia altres llengües no indoeuropees. Aquestes, però, estan poc documentades i la seva classificació és dubtosa a causa d'aquesta escassetat de dades. La taula següent mostra les principals famílies de llengües.

Distribució de les llengües europees

[modifica]
Distribució de llengües a Europa
Les escriptures utilitzades a Europa:
  Llatí
  Grec
  Llatí i ciríl·lic
  Grec i llatí

En la següent taula es detallen les llengües i els llocs en els quals es parlen. Amb el teclat de l'encapçalament es pot modificar el seu ordre, organitzant-lo per famílies o per nombre de parlants nadius. Es detallen els estats europeus, encara que no en tots els casos s'aconsegueix determinar el nombre de parlants a Europa. Quan la referència indicava un ventall ampli de parlants s'ha pres una xifra intermèdia per poder establir les comparacions pertinents. Es consideren els idiomes diferents (amb excepció del serbocroat, en què es diferencien els glotònims jurídics), no els dialectes, encara que en alguns casos tinguin una arrel comuna i per tant mantinguin el nom comú (com per exemple el sòrab i l'alemany, que es diferencien en alts i baixos).

No es consideren els idiomes de territoris que estan fora del continent europeu que tenen administració dels diferents estats europeus. Entre aquests es troba el groenlandès (de la família de les llengües esquimoaleutianes) parlat a Groenlàndia i que pertany al Regne de Dinamarca, ja que geogràficament és del continent americà.

La llengua materna pot referir-se a diverses situacions i per tant cada individu pot tenir-ne diverses, com ocorre fonamentalment amb les llengües minoritzades (és a dir, les llengües la transmissió de les quals ha estat dificultada pels poders públics i per la cultura dominant, fent, en nombrosos casos, que hagin esdevingut llengües minoritàries[4]). Per tant, el concepte de llengua materna, com va descriure Louise Dabène, professora de la Universitat Stendhal de Grenoble, fa referència a:[5]

  • La llengua de la mare.
  • La primera adquirida.
  • La llengua que es coneix millor. Aquesta associada a la valoració subjectiva de l'individu pel que fa a les llengües que coneix.
  • La llengua adquirida de manera natural, és a dir, mitjançant la interacció amb l'entorn immediat, sense intervenció pedagògica i amb una activitat mínima, o sense, de reflexió lingüística conscient.
F-L Idioma Estimació de llengua materna a Europa Territoris on es parla, si és oficial o equivalent, en cursiva
C - NO Abkhaz 80.000 [6] Geòrgia (Abkhàsia) i Turquia
I - Il Albanès 4.300.000 [6] Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Sèrbia, Itàlia (sud i Sicília), Montenegro i Grècia (Epir)
I - G Alemany
Alt Alemany
100.000.000 [6] Alemanya, Àustria, Suïssa (Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Basilea-ciutat, Basilea-camp, Berna, Friburg, Glarus, Grisons, Lucerna, Schaffhausen, Nidwalden, Obwalden, Schwyz, Solothurn, Sankt Gallen, Turgòvia, Uri, Valais, Zug i Zuric), Luxemburg, Liechtenstein, Itàlia (Tirol del Sud), Dinamarca (Jutlàndia), França (Alsàcia i Lorena), Bèlgica (Lieja), Eslovàquia, Hongria, Romania i Ucraïna
I - G Alemany
Baix alemany
7.000.000 [7] Alemanya (Bremen, Hamburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Baixa Saxònia, Schleswig-Holstein Saxònia-Anhalt, Brandeburg i Renània), Països Baixos (província de Frísia), Polònia, Eslovàquia, Dinamarca[7]
I - R Aragonès 10.000 [6] Espanya (nord d'Aragó)
Af - S Arameu 1.000.000 [8] Armènia, Geòrgia, Rússia i Turquia
I - A Armeni 5.000.000 [9] Armènia,[10] Rússia, França, Geòrgia, Grècia, Polònia, Turquia i Ucraïna
I - R Asturlleonès 165.000 Espanya (Astúries,[11] Lleó,[12] Zamora,[12] Salamanca,[12] Càceres[13] i Cantàbria[14]), Portugal (Miranda do Douro[15])
Al - T Azerí 5.500.000 [6] Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Turquia i Ucraïna
Al - T Baixkir 1.000.000 [6] Federació Russa (Baixkortostan)
C - NE Batsi 3.400 [16] Geòrgia
I - E Belarús 9.000.000 [6] Belarús
I - E Bosnià 2.500.000 Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro
I - C Bretó 300.000 França (Bretanya)
I - E Búlgar 10.000.000 Bulgària, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
I - E Caixubi 3.000 Polònia (Vístula, Gdańsk i Gdynia)
Al - M Calmuc 160.000 Federació Russa (Calmúquia)
U - U Carelià 140.000 [6] Finlàndia (Carèlia), Federació Russa (República de Carèlia i Óblast de Leningrad)
I - R Català 9.400.000 Espanya (Catalunya, País Valencià,[17] Illes Balears, Aragó i Múrcia), Andorra, França (Pirineus Orientals) i Itàlia (l'Alguer)
C - NE Txetxè 1.330.000 Federació Russa (Txetxènia, Daguestan)
I - E Txec 10.000.000 República Txeca, Eslovàquia, Romania, Àustria (Viena)
C - NO Txerkès
Kabardí
900.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària), Geòrgia i Turquia
C - NO Txerkès
Adigué
450.000 Federació Russa (Adiguèsia)
Al - T Txuvaix 1.330.000 Federació Russa (Txuvàixia)
I - C Còrnic 3.500 Cornualla (Gran Bretanya)
I - R Cors 100.000 França (Còrsega) i Itàlia (Sardenya)
I - E Croat 7.000.000 Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Àustria (Burgenland) Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Romania i Sèrbia
C - NE Daguestaneses 140.0000 Federació Russa (Daguestan), Azerbaidjan i Geòrgia
C - NE Daguestanès
Agul
12.000 [6] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Akhvakh
5.000 [18] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Andi
40.000 [6] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Artxi
1.000 [19] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Àvar
483.000 [20] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Bagval
4.000 [21] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Bezthi
2.500 [22] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Botlij
3.000 [23] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Budukh
1.000 [24] Azerbaidjan
C - NE Daguestanès
Txamalal
4.000 [25] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Darguà
280.000 [26] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Ginukh
350 [27] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Godoberi
2.500 [28] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Gunzib
600 [29] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Khinalugh
1.500 [30][31] Azerbaidjan
C - NE Daguestanès
Khvarsa
2.000 [32] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Karata
6.000 [33] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Krytsi
6.000 [31] Azerbaidjan i Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Lak
100.000 [34] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Lesguià
383.000 [31] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Rútul
15.000 [31] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Tabassaran
75.000 [31] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Tindi
5.000 [35] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Tsakhur
11.000 [31] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Tsez
7.000 [36] Federació Russa (Daguestan)
C - NE Daguestanès
Udin
3.500 [37][31] Azerbaidjan i Geòrgia
I - G Danès 5.500.000 Dinamarca, Alemanya (Schleswig-Holstein[38])
I - G Escocès 1.500.000 Regne Unit (Escòcia i Irlanda del Nord)
I - E Eslovac 5.000.000 Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Ucraïna
I - E Eslovè 2.200.000 Eslovènia, Àustria (Caríntia, Estíria), Itàlia (Gorizia i Trieste) i Hongria
I - R Espanyol 39.000.000 Espanya, Andorra i Regne Unit (Gibraltar)
U - U Estonià 1.100.000 Estònia
A Èuscar 500.000 [39] Espanya (CA País Basc i CF Navarra[40]) i França (País Basc del Nord)
I - G Feroès 46.000 Dinamarca (Illes Fèroe)
U - U Finès 5.500.000 Finlàndia,[41] Suècia i Noruega
U - U Finés
meänkieli
150.000 Suècia
I - R Francès 60.000.000 [42] França, Bèlgica (Valònia i Brussel·les), Suïssa (Berna, Friburg, Ginebra, Grisons, Jura, Neuchâtel, Valais, Vaud), Luxemburg, Andorra, Mònaco, Itàlia (vall d'Aosta)
I - R Francoprovençal 77.000 Itàlia (vall d'Aosta) i França (Alta Savoia, Savoia, Franc Comtat, Charolais, Beaujolais, Bugey, Delfinat, Forez, Mâconès, Bresse, Lionès, Dombes i Borgonya), Suïssa (Ginebra, Vaud, Neuchâtel i Jura)
I - G Frisó 500.000 Alemanya (Schleswig-Holstein i Baixa Saxònia) Països Baixos (Província de Frísia)
I - R Friülà 600.000 Itàlia (Friül - Venècia Júlia)
I - C Gaèlic 322.000
I - C Gaèlic
Escocès
60.000 Regne Unit (Escòcia)
I - C Gaèlic
Irlandès
355.000 Irlanda, Regne Unit (Irlanda del Nord)
I - C Gaèlic
Manx
2.000 Illa de Man (Dependència de la corona britànica)
Al - T Gagaús 150.000 República de Moldàvia (Gagaúsia), Ucraïna, Romania, Bulgària, Grècia i Kazakhstan
I - R Galaicoportuguès 14.500.000
I - R Galaicoportuguès
Portuguès
12.000.000 Portugal
I - R Galaicoportuguès
Gallec
2.500.000 Espanya (Galícia)
I - C Gal·lès 600.000 Gal·les i Anglaterra
C - S Georgià 4.100.000 Geòrgia, Turquia, Rússia
I - H Grec 12.000.000 Grècia, Rep. Xipre, Itàlia (Grècia Salentina), Albània (Gjirokastër, Vlorë, Përmet, Kolonjë i Korçë), Romania i Ucraïna (Crimea)
U - U Hongarès 13.000.000 Hongria, Sèrbia (Vojvodina), Eslovàquia, Àustria (Burgenland i Viena), Eslovènia (Prekmurje), Romania (Transsilvània) i Ucraïna
I - G Anglès 61.000.000 Regne Unit, Irlanda i República de Malta
C - NE Ingúix 230.000 Federació Russa (Ingúixia i Txetxènia)
I - G Islandès 300.000 Islàndia
I - R Italià 58.000.000 Itàlia, Suïssa (Ticino i Grisons), San Marino, Vaticà, República de Malta, Eslovènia (Capodistria-Koper, Isola d'Istria-Izola i Pirano-Piran), Croàcia (Comtat d'Ístria) i Romania
Al - T Karatxai-balkar 300.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia)
Al - T Kazakh 8.000.000 Kazakhstan, Turquia, Ucraïna, Rússia
U - U Komi 350.000 Federació Russa (Komi)
I - Ir Kurd 16.000.000 [43] Turquia i Armènia
I - R Ladí 38.000 Itàlia (Trentí-Tirol del Sud)
I - B Letó 2.500.000 Letònia
I - B Lituà 4.000.000 Lituània
U - U Livonià 10 [44] en extinció a Letònia i Estònia
I - G Luxemburguès 300.000 Luxemburg, Bèlgica, França i Alemanya
I - E Macedònic 2.000.000 Macedònia del Nord, Albània, Bulgària, Sèrbia i Romania
Af - S Maltès 330.000 República de Malta
U - U Mari 600.000 Federació Russa (Mari-El)
U - U Mordovià 850.000 Federació Russa (Mordòvia)
U - U Nenets 33.000 Federació Russa (Nenètsia, Komi)
I - G Neerlandès 22.000.000 Països Baixos, Bèlgica (Flandes i Brussel·les) i França (Districte de Dunkerque)
I - G Noruec 5.000.000 Noruega
I - R Occità 1.900.000 França (Gascunya, Guiena, Llemosí, Alvèrnia, Delfinat, Provença i Llenguadoc), Espanya (Vall d'Aran[45]), Itàlia (Valls Occitanes) i Mònaco
I - Ir Osseta 500.000 Federació Russa (Ossètia del Nord - Alània), Geòrgia (Ossètia del Sud)
I - E Polonès 50.000.000 Polònia, Ucraïna, República Txeca (Moràvia-Silèsia), Eslovàquia i Romania
I - R Romanx 35.000 Suïssa (Grisons)
I - Ir Romaní 4.300.000 "sense territori": llengua del poble gitano molt distribuït arreu d'Europa
I - Ir Romaní
vàlac
1.500.000 "sense territori": a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Rússia, Romania, Eslovàquia, Suècia, Ucraïna, Regne Unit, Països Baixos, Noruega, Polònia i Portugal[46]
I - Ir Romaní
balcànic
1.000.000 "sense territori": a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Kosovo, Bulgària, França, Alemany, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Romania, Turquia i Ucraïna[46]
I - Ir Romaní
central
? "sense territori": a Hongria, Polònia, Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Moràvia, República Txeca i Àustria[46]
I - Ir Romaní
septentrional-bàltic
850.000 "sense territori": a Polònia, Belarús, Estònia, Letònia, Lituània, Rússia i Ucraïna[46]
I - Ir Romaní
septentrional-càrpat
241.000 "sense territori": a la República Txeca, Eslovàquia, Moràvia, Hongria, Polònia, Romania, Ucraïna[46]
I - Ir Romaní
septentrional-kalo-finès
8.000 "sense territori": a Finlàndia i Suècia[46]
I - Ir Romaní
septentrional-sinte
200.000 "sense territori": a Kosovo, Sèrbia, Àustria, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Kazakhstan, Països Baixos, Polònia, Eslovènia i Suïssa[46]
I - Ir Romaní
septentrional-gal·lès
? "sense territori": a Regne Unit[46]
I - Ir Romaní
septentrional-anglosaxó
220.000 "sense territori": a Regne Unit[46]
I - Ir Romaní
septentrional-ibèric-occidental
120.000 "sense territori": a Espanya, França i Portugal[46]
I - R Romanès 24.000.000 Romania, República de Moldàvia,[47] Hongria, Sèrbia i Ucraïna
I - E Rus 100.000.000 Federació Russa, Ucraïna, Belarús, República de Moldàvia ((Gagaúsia i Transnístria), Geòrgia, Romania, Kazakhstan
I - E Rutè 25.000 [48] Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia (Vojvodina)
U - U Sami 30.000 Finlàndia (Enontekyö, Inari i altres), Noruega (Finnmark), Suècia (Kiruna, Gällivare i Lappland) i Rússia (península de Kola)
I - R Sard 1.600.000 [49] Itàlia (Sardenya)
I - E Serbi 11.000.000 Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Kosovo
I - E Sòrab 70.000 Alemanya (Brandeburg i Saxònia[38])
I - E Sòrab
Alt sòrab
55.000 Alemanya (Saxònia[38])
I - E Sòrab
Baix sòrab
15.000 Alemanya (Brandeburg)[38])
I - G Suec 9.000.000 Suècia i Finlàndia
Al - T Tàtar 8.000.000 Federació Russa (Tatarstan), Romania, Ucraïna (Crimea) i Turquia
Al - T Turc 80.000.000 Turquia, República Turca de Xipre del Nord, Romania, Azerbaidjan, Bulgària, Macedònia del Nord, Kosovo, Grècia
I - E Ucraïnès 34.000.000 [6] Ucraïna, República de Moldàvia (Transnístria), Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
U - U Udmurt 550.000 Federació Russa (Udmúrtia)
U - U Vepse 5.800 Federació Russa (República de Carèlia, Sant Petersburg i Óblast de Vologda)
I - G Ídix 3.000.000 "sense territori": als Països Baixos, Romania, Suècia i Ucraïna
C - S Zanuri 700.000 Geòrgia i Turquia

Rànquing d'idiomes per parlants

[modifica]

Els idiomes estan qualificats amb 9 categories segon el seu nombre de parlants la categoria 9 corres pont en aquells idiomes que tenen poc parlats i que necessiten més protecció mentre que la categoria 1 són els idiomes que tenen més parlants i necessita menys protecció. La categoria 1 són aquells idiomes que tenen més de 25.000.000 parlants mentre que la categoria 2 són aquells idiomes que tenen des del 10.000.000 fins als 25.000.000 parlants pel que fa a la categoria 3 són aquells idiomes que tenen des del 5.000.000 fins als 10.000.000 parlats la categoria 4 són aquells idiomes que tenen des de l'1.000.000 fins als 5.000.000 parlants la categoria 5 són aquells idiomes que tenen des de 200.000 fins als 1.000.000 parlants la categoria 6 són aquells idiomes que tenen de 75.000 fins a 200.000 parlants la caragira 7 són aquells idiomes que tenen entre 10.000 i 75.000 parlants la categoria 8 són aquells idiomes que tenen entre 1.000 i 10.000 parlats i a categoria 9 són aquells idiomes que tenen menys de 10.000 parlats.

Categories de les llengües Posició Idioma Estimació de llengua materna a Europa Territoris on es parla, si és oficial o equivalent, en cursiva
Categoria 1 1 Alemany
Alt Alemany
100.000.000 [6] Alemanya, Àustria, Suïssa (Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Basilea-ciutat, Basilea-camp, Berna, Friburg, Glarus, Grisons, Lucerna, Schaffhausen, Nidwalden, Obwalden, Schwyz, Solothurn, Sankt Gallen, Turgòvia, Uri, Valais, Zug i Zuric), Luxemburg, Liechtenstein, Itàlia (Tirol del Sud), Dinamarca (Jutlàndia), França (Alsàcia i Lorena), Bèlgica (Lieja), Eslovàquia, Hongria, Romania i Ucraïna
2 Rus 100.000.000 Federació Russa, Ucraïna, Belarús, República de Moldàvia ((Gagaúsia i Transnístria), Geòrgia, Romania, Kazakhstan
3 Turc 80.000.000 Turquia, República Turca de Xipre del Nord, Romania, Azerbaidjan, Bulgària, Macedònia del Nord, Kosovo, Grècia
4 Anglès 61.000.000 Regne Unit, Irlanda i República de Malta
5 Francès 60.000.000 [42] França, Bèlgica (Valònia i Brussel·les), Suïssa (Berna, Friburg, Ginebra, Grisons, Jura, Neuchâtel, Valais, Vaud), Luxemburg, Andorra, Mònaco, Itàlia (vall d'Aosta)
6 Italià 58.000.000 Itàlia, Suïssa (Ticino i Grisons), San Marino, Vaticà, República de Malta, Eslovènia (Capodistria-Koper, Isola d'Istria-Izola i Pirano-Piran), Croàcia (Comtat d'Ístria) i Romania
7 Polonès 50.000.000 Polònia, Ucraïna, República Txeca (Moràvia-Silèsia), Eslovàquia i Romania
8 Espanyol 39.000.000 Espanya, Andorra i Regne Unit (Gibraltar)
9 Ucraïnès 34.000.000 [6] Ucraïna, República de Moldàvia (Transnístria), Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
Categoria 2 10 Romanès 24.000.000 Romania, República de Moldàvia,[47] Hongria, Sèrbia i Ucraïna
11 Neerlandès 22.000.000 Països Baixos, Bèlgica (Flandes i Brussel·les) i França (Districte de Dunkerque)
12 Kurd 16.000.000 [50] Turquia i Armènia
13 Galaicoportuguès 14.500.000
14 Hongarès 13.000.000 Hongria, Sèrbia (Vojvodina), Eslovàquia, Àustria (Burgenland i Viena), Eslovènia (Prekmurje), Romania (Transsilvània) i Ucraïna
15 Galaicoportuguès
Portuguès
12.000.000 Portugal
16 Grec 12.000.000 Grècia, Rep. Xipre, Itàlia (Grècia Salentina), Albània (Gjirokastër, Vlorë, Përmet, Kolonjë i Korçë), Romania i Ucraïna (Crimea)
17 Serbi 11.000.000 Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Kosovo
18 Búlgar 10.000.000 Bulgària, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
19 Txec 10.000.000 República Txeca, Eslovàquia, Romania, Àustria (Viena)
Categoria 3 20 Català 9.400.000 Espanya (Catalunya, País Valencià,[17] Illes Balears, Aragó i Múrcia), Andorra, França (Pirineus Orientals) i Itàlia (l'Alguer)
21 Belarús 9.000.000 [6] Belarús
22 Suec 9.000.000 Suècia i Finlàndia
23 Kazakh 8.000.000 Kazakhstan, Turquia, Ucraïna, Rússia
24 Tàtar 8.000.000 Federació Russa (Tatarstan), Romania, Ucraïna (Crimea) i Turquia
25 Alemany
Baix alemany
7.000.000 [7] Alemanya (Bremen, Hamburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Baixa Saxònia, Schleswig-Holstein Saxònia-Anhalt, Brandeburg i Renània), Països Baixos (província de Frísia), Polònia, Eslovàquia, Dinamarca[7]
26 Croat 7.000.000 Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Àustria (Burgenland) Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Romania i Sèrbia
27 Azerí 5.500.000 [6] Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Turquia i Ucraïna
28 Danès 5.500.000 Dinamarca, Alemanya (Schleswig-Holstein[38])
29 Finès 5.500.000 Finlàndia,[41] Suècia i Noruega
30 Armeni 5.000.000 [9] Armènia,[10] Rússia, França, Geòrgia, Grècia, Polònia, Turquia i Ucraïna
31 Eslovac 5.000.000 Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Ucraïna
32 Noruec 5.000.000 Noruega
Categoria 4 33 Albanès 4.300.000 [6] Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Sèrbia, Itàlia (sud i Sicília), Montenegro i Grècia (Epir)
34 Romaní 4.300.000 "sense territori": llengua del poble gitano molt distribuït arreu d'Europa
35 Georgià 4.100.000 Geòrgia, Turquia, Rússia
36 Lituà 4.000.000 Lituània
37 Ídix 3.000.000 "sense territori": als Països Baixos, Romania, Suècia i Ucraïna
38 Bosnià 2.500.000 Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro
39 Gallec 2.500.000 Espanya (Galícia)
40 Letó 2.500.000 Letònia
41 Eslovè 2.200.000 Eslovènia, Àustria (Caríntia, Estíria), Itàlia (Gorizia i Trieste) i Hongria
42 Macedònic 2.000.000 Macedònia del Nord, Albània, Bulgària, Sèrbia i Romania
43 Occità 1.900.000 França (Gascunya, Guiena, Llemosí, Alvèrnia, Delfinat, Provença i Llenguadoc), Espanya (Vall d'Aran[45]), Itàlia (Valls Occitanes) i Mònaco
44 Sard 1.600.000 [49] Itàlia (Sardenya)
45 Escocès 1.500.000 Regne Unit (Escòcia i Irlanda del Nord)
46 Romaní
vàlac
1.500.000 "sense territori": a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Rússia, Romania, Eslovàquia, Suècia, Ucraïna, Regne Unit, Països Baixos, Noruega, Polònia i Portugal[46]
47 Txetxè 1.330.000 Federació Russa (Txetxènia, Daguestan)
48 Txuvaix 1.330.000 Federació Russa (Txuvàixia)
49 Estonià 1.100.000 Estònia
50 Arameu 1.000.000 [8] Armènia, Geòrgia, Rússia i Turquia
51 Baixkir 1.000.000 [6] Federació Russa (Baixkortostan)
52 balcànic 1.000.000 "sense territori": a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Kosovo, Bulgària, França, Alemany, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Romania, Turquia i Ucraïna[46]
Categoria 5 53 Kabardí 900.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària), Geòrgia i Turquia
54 Mordovià 850.000 Federació Russa (Mordòvia)
55 septentrional-bàltic 850.000 "sense territori": a Polònia, Belarús, Estònia, Letònia, Lituània, Rússia i Ucraïna[46]
56 Zanuri 700.000 Geòrgia i Turquia
57 Friülà 600.000 Itàlia (Friül - Venècia Júlia)
58 Gal·lès 600.000 Gal·les i Anglaterra
59 Mari 600.000 Federació Russa (Mari-El)
60 Udmurt 550.000 Federació Russa (Udmúrtia)
61 Èuscar 500.000 [39] Espanya (CA País Basc i CF Navarra[40]) i França (País Basc del Nord)
62 Frisó 500.000 Alemanya (Schleswig-Holstein i Baixa Saxònia) Països Baixos (Província de Frísia)
63 Osseta 500.000 Federació Russa (Ossètia del Nord - Alània), Geòrgia (Ossètia del Sud)
64 Àvar 483.000 [20] Federació Russa (Daguestan)
65 Adigué 450.000 Federació Russa (Adiguèsia)
66 Lesguià 383.000 [31] Federació Russa (Daguestan)
67 Irlandès 355.000 Irlanda, Regne Unit (Irlanda del Nord)
68 Komi 350.000 Federació Russa (Komi)
69 Maltès 330.000 República de Malta
70 Gaèlic 322.000
71 Bretó 300.000 França (Bretanya)
72 Islandès 300.000 Islàndia
73 Karatxai-balkar 300.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia)
74 Luxemburguès 300.000 Luxemburg, Bèlgica, França i Alemanya
75 Darguà 280.000 [26] Federació Russa (Daguestan)
76 septentrional-càrpat 241.000 "sense territori": a la República Txeca, Eslovàquia, Moràvia, Hongria, Polònia, Romania, Ucraïna[46]
77 Ingúix 230.000 Federació Russa (Ingúixia i Txetxènia)
78 septentrional-anglosaxó 220.000 "sense territori": a Regne Unit[46]
77 septentrional-sinte 200.000 "sense territori": a Kosovo, Sèrbia, Àustria, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Kazakhstan, Països Baixos, Polònia, Eslovènia i Suïssa[46]
Categoria 6 78 Asturlleonès 165.000 Espanya (Astúries,[11] Lleó,[12] Zamora,[12] Salamanca,[12] Càceres[13] i Cantàbria[14]), Portugal (Miranda do Douro[15])
79 Calmuc 160.000 Federació Russa (Calmúquia)
80 meänkieli 150.000 Suècia
81 Gagaús 150.000 República de Moldàvia (Gagaúsia), Ucraïna, Romania, Bulgària, Grècia i Kazakhstan
82 Carelià 140.000 [6] Finlàndia (Carèlia), Federació Russa (República de Carèlia i Óblast de Leningrad)
83 Daguestaneses 140.000 Federació Russa (Daguestan), Azerbaidjan i Geòrgia
84 septentrional-ibèric-occidental 120.000 "sense territori": a Espanya, França i Portugal[46]
85 Cors 100.000 França (Còrsega) i Itàlia (Sardenya)
86 Lak 100.000 [34] Federació Russa (Daguestan)
87 Abkhaz 80.000 [6] Geòrgia (Abkhàsia) i Turquia
88 Francoprovençal 77.000 Itàlia (vall d'Aosta) i França (Alta Savoia, Savoia, Franc Comtat, Charolais, Beaujolais, Bugey, Delfinat, Forez, Mâconès, Bresse, Lionès, Dombes i Borgonya), Suïssa (Ginebra, Vaud, Neuchâtel i Jura)
89 Tabassaran 75.000 [31] Federació Russa (Daguestan)
Categoria 7 90 Sòrab 70.000 Alemanya (Brandeburg i Saxònia[38])
91 Escocès 60.000 Regne Unit (Escòcia)
92 Alt sòrab 55.000 Alemanya (Saxònia[38])
93 Feroès 46.000 Dinamarca (Illes Fèroe)
94 Andi 40.000 [6] Federació Russa (Daguestan)
95 Ladí 38.000 Itàlia (Trentí-Tirol del Sud)
96 Romanx 35.000 Suïssa (Grisons)
97 Nenets 33.000 Federació Russa (Nenètsia, Komi)
98 Sami 30.000 Finlàndia (Enontekyö, Inari i altres), Noruega (Finnmark), Suècia (Kiruna, Gällivare i Lappland) i Rússia (península de Kola)
99 Rutè 25.000 [48] Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia (Vojvodina)
100 Rútul 15.000 [31] Federació Russa (Daguestan)
101 Baix sòrab 15.000 Alemanya (Brandeburg)[38])
102 Agul 12.000 [6] Federació Russa (Daguestan)
103 Tsakhur 11.000 [31] Federació Russa (Daguestan)
104 Aragonès 10.000 [6] Espanya (nord d'Aragó)
Categoria 8 105 septentrional-kalo-finès 8.000 "sense territori": a Finlàndia i Suècia[46]
106 Tsez 7.000 [36] Federació Russa (Daguestan)
107 Karata 6.000 [33] Federació Russa (Daguestan)
108 Krytsi 6.000 [31] Azerbaidjan i Federació Russa (Daguestan)
109 Vepse 5.800 Federació Russa (República de Carèlia, Sant Petersburg i Óblast de Vologda)
110 Akhvakh 5.000 [18] Federació Russa (Daguestan)
111 Tindi 5.000 [35] Federació Russa (Daguestan)
112 Bagval 4.000 [21] Federació Russa (Daguestan)
113 Txamalal 4.000 [25] Federació Russa (Daguestan)
114 Udin 3.500 [37][31] Azerbaidjan i Geòrgia
115 Còrnic 3.500 Cornualla (Gran Bretanya)
116 Batsi 3.400 [16] Geòrgia
117 Botlij 3.000 [23] Federació Russa (Daguestan)
118 Caixubi 3.000 Polònia (Vístula, Gdansk i Gdynia)
119 Bezthi 2.500 [22] Federació Russa (Daguestan)
120 Godoberi 2.500 [28] Federació Russa (Daguestan)
121 Khvarsa 2.000 [32] Federació Russa (Daguestan)
122 Manx 2.000 Illa de Man (Dependència de la corona britànica)
123 Khinalugh 1.500 [30][31] Azerbaidjan
124 Artxi 1.000 [19] Federació Russa (Daguestan)
125 Budukh 1.000 [24] Azerbaidjan
Categoria 9 126 Gunzib 600 [29] Federació Russa (Daguestan)
127 Ginukh 350 [27] Federació Russa (Daguestan)
128 Livonià 10 [44] en extinció a Letònia i Estònia
129 central ? "sense territori": a Hongria, Polònia, Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Moràvia, República Txeca i Àustria[46]
130 septentrional-gal·lès ? "sense territori": a Regne Unit[46]
Llengües majoritàries (No fa falta cap protecció ni control de la seva evolució)
Llengües mitjanes (No fa falta cap protecció, però si un control de la seva evolució)
Llengües minoritàries (Falta un mínim de protecció i el control de la seva evolució)
Llengües minoritzades (Falta mesures urgents per la seva protecció i un control de la seva evolució)

Llengües europees minoritàries

[modifica]

Les llengües europees minoritàries són aquelles llengües que es parlen en algun territori europeu i que tenen menys de 25.000.000 parlant en tot el món. La gran majoria d'aquestes llengües se solen parlar dins d'un territori europeu, però n'hi algunes que també es poden parlar forra del territori europeu.

Categories de les llengües Posició Idioma Estimació de llengua
materna a Europa
B1 Categoria A 1 Neerlandès 22.000.000
2 Galaicoportuguès 14.500.000
3 Hongarès 13.000.000
4 Grec 12.000.000
5 Serbi 11.000.000
6 Búlgar 10.000.000
7 Txec 10.000.000
B2 Categoria B 8 Català 9.400.000
9 Belarús 9.000.000
10 Suec 9.000.000
11 Baix alemany 7.000.000
12 Croat 7.000.000
13 Danès 5.500.000
14 Finès 5.500.000
15 Eslovac 5.000.000
16 Noruec 5.000.000
Categoria C 17 Albanès 4.300.000
18 Romaní 4.300.000
19 Lituà 4.000.000
20 Ídix 3.000.000
21 Bosnià 2.500.000
22 Gallec 2.500.000
23 Letó 2.500.000
24 Eslovè 2.200.000
25 Macedònic 2.000.000
26 Occità 1.900.000
27 Sard 1.600.000
28 Escocès 1.500.000
29 Romaní vàlac 1.500.000
30 Estonià 1.100.000
31 balcànic 1.000.000
B3 Categoria D 32 septentrional-bàltic 850.000
33 Friülà 600.000
34 Gal·lès 600.000
35 Mari 600.000
36 Udmurt 550.000
37 Èuscar 500.000
38 Frisó 500.000
39 Irlandès 355.000
40 Maltès 330.000
41 Gaèlic 322.000
42 Bretó 300.000
43 Islandès 300.000
44 Luxemburguès 300.000
45 septentrional-càrpat 241.000
46 septentrional-anglosaxó 220.000
47 septentrional-sinte 200.000
Categoria E 48 Asturlleonès 165.000
49 meänkieli 150.000
50 Gagaús 150.000
51 Carelià 140.000
52 septentrional-ibèric-occidental 120.000
53 Cors 100.000
54 Francoprovençal 77.000
Categoria F 55 Sòrab 70.000
56 Escocès 60.000
57 Alt sòrab 55.000
58 Feroès 46.000
59 Ladí 38.000
60 Romanx 35.000
62 Sami 30.000
62 Rutè 25.000
63 Baix sòrab 15.000
64 Aragonès 10.000
Categoria G 65 septentrional-kalo-finès 8.000
66 Còrnic 3.500
67 Caixubi 3.000
68 Manx 2.000
Categoria H 69 Livonià 10
70 central ?
71 septentrional-gal·lès ?

Categorització de les llengües als estats europeus

[modifica]
Mapa lingüístic europeu el 1907

A trenta-dos estats europeus es realitza una declaració lingüística a les seves constitucions. En cap dels casos es defineix que és oficial, estatal, nacional o de la república, que serien termes equiparables:

Considerant que de manera indirecta la constitució belga les estableix, hi ha setze estats europeus en què llurs constitucions no fan referència a la seva llengua, aquests són Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Grècia, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Islàndia, Noruega, Vaticà, San Marino, República Txeca, Països Baixos i Regne Unit. Encara que algun d'aquests sí que inclouen disposicions de rellevància respecte de les llengües i en la majoria de facto resulta oficial en tot el territori d'alguns d'aquests: Alemanya (alemany), Dinamarca (danès), Grècia (grec), Hongria (hongarès), Itàlia (italià), Islàndia (islandès), Vaticà (italià), San Marino (italià), República Txeca (txec), Països Baixos (neerlandès), Regne Unit (anglès) i Suècia (suec).[54]

Un estudi de la Unió Europea les categoritza de les següents maneres:[55]

  • Llengua estatal: llengua amb estatus oficial a tot l'estat.
  • Llengua oficial: llengua oficial (ús administratiu i legal) a una part d'un estat.
  • Llengua regional/minoritària: Llengua utilitzada tradicionalment per una part d'un estat que no siga cap d'aquestes tres coses: llengua migrant, creada artificialment o simplement un dialecte.
  • Llengua no indígena: llengua utilitzada per comunitats immigrants.
  • Llengua oficial de la Unió Europea
  • Llengua estrangera: llengua utilitzada per un resident que no siga la seua llengua materna, fins i tot si és la llengua estatal del país on resideix.

Coneixement de llengües a Europa

[modifica]

Les llengües àmpliament més emprades com a primera i segona llengua a Europa són l'anglès i el francès (llengües cooficials del Consell d'Europa), l'alemany i el rus.[56] Els estats relativament petits (com Luxemburg, Països Baixos i Eslovènia) tenen lleugerament un millor coneixement de llengües estrangeres mentre que Regne Unit, Irlanda i Europa del Sud tenen un domini més moderat de les llengües estrangeres.[57]

L'espanyol té 64 milions d'usuaris si es consideren els parlants tant en primera llengua com en segona llengua. Anàlogament, el català ascendeix a 9.100.000 parlants i el gallec a 3.200.000 en incloure usuaris com a primera i segona llengua.

Producte de la migració també existeixen milions d'arabòfons distribuïts principalment als països euromediterranis i a les majors metròpolis europees.

La taula següent mostra alguns dels idiomes més parlats en la Unió Europea:

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Directorate General for Education and Culture, 2006, p. 3.
  2. Salvat Editores. Historia universal. 1 Los orígenes. Madrid: Salvat, 2004, p. 408. ISBN 84-345-6230-8. 
  3. Marquilló Larruy, Martina. «Idees rebudes sobre les llengües i el plurilingüisme». A: Pluralitat de llengües : 18a. Universitat d'Estiu, del 27 al 31 d'agost de 2001. Andorra la Vella: Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Universitat d'Estiu, 2002, p. 32. ISBN 99920-0-296-4. 
  4. Calaforra, Guillem. «Lengua y poder en las situaciones de minorización lingüística». Web de G. Calaforra, 2003. [Consulta: 5 abril 2019].
  5. Santos Maldonado, María Jesús. El error en las producciones escritas de francés lengua extranjera : análisis de interferencias léxicas y propuestas para su tratamiento didáctico. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2003, p. 20. ISBN 84-688-3054-2. 
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 Gran Enciclopedia Larousse. ISBN 84-320-7370-9
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Carmen Mellado, Patricia Buján Otero. L'estatut oficial del baix alemany com a "llengua regional".
  8. 8,0 8,1 1.000.000 de parlants a l'Iran, l'Iraq, Síria, Turquia, l'antiga Unió Soviètica i els Estats Units.
  9. 9,0 9,1 Uns 5.000.000 a Armènia i en la diàspora armènia a Europa. Fins a aproximadament 7.000.000 incloent Àsia i Amèrica.
  10. 10,0 10,1 Anomenat Assiri a Armènia
  11. 11,0 11,1 Anomenat asturià o bable
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Anomenat lleonès
  13. 13,0 13,1 Anomenat extremeny
  14. 14,0 14,1 Anomenat càntabre o montañés
  15. 15,0 15,1 Anomenat mirandès
  16. 16,0 16,1 Etnologue. Llengües del món. Batsi (any 2000). Consultat el 16 de gener de 2010.
  17. 17,0 17,1 Anomenat valencià
  18. 18,0 18,1 Llengua Akhvakha. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
  19. 19,0 19,1 Etnologue. Lengües del món. Artxi. Consultat el 16 de gener de 2010.
  20. 20,0 20,1 Llengua Avar. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
  21. 21,0 21,1 Llengua Bagval. Proel. Consultat el 17 de gener de 2010.
  22. 22,0 22,1 Llengua Bezthi. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
  23. 23,0 23,1 Llengua Botlij. Proel. Consultat el 17 de gener de 2010.
  24. 24,0 24,1 Budukh. Ethnologue. Consultat el 17 de gener de 2010.
  25. 25,0 25,1 Llengua Txamalal, cifra de 1966. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
  26. 26,0 26,1 Llengua Dargva. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
  27. 27,0 27,1 «LENGUA GINUJ» (en castellà). Promotora Española de Lingüística. [Consulta: 6 octubre 2022].
  28. 28,0 28,1 Godoberi, dades de 1973. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
  29. 29,0 29,1 Gunzib, dades de 1966. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
  30. 30,0 30,1 Khinalugh. Ethnologue. Consultat el 18 de gener de 2010.
  31. 31,00 31,01 31,02 31,03 31,04 31,05 31,06 31,07 31,08 31,09 31,10 31,11 31,12 31,13 Grupo Lesguià. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
  32. 32,0 32,1 Llengua Khvarsa. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
  33. 33,0 33,1 Llengua Karata, xifres de 1971. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
  34. 34,0 34,1 Llengua Lak. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
  35. 35,0 35,1 Llengua Tindi, xifres de 1966. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
  36. 36,0 36,1 Llengua Dido o Tsez. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
  37. 37,0 37,1 Llengua Udi. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
  38. 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 38,6 38,7 Als districtes bilingües
  39. 39,0 39,1 Llengua basca. Proel.
  40. 40,0 40,1 A la Comunitat Foral de Navarra és oficial en la zona bascòfona. Tanmateix la major densitat de bascoparlants es troba a l'àrea metropolitana de Pamplona on no ho és.
  41. 41,0 41,1 Llevat a Illes Aland
  42. 42,0 42,1 Llengua francesa. Proel.
  43. Andrea Camardelli i Leonardo D. Olivera. Los Kurdos: Una minoría territorialmente dividida.[Enllaç no actiu]
  44. 44,0 44,1 Llengua Livoniana. Proel.
  45. 45,0 45,1 Anomenat aranès
  46. 46,00 46,01 46,02 46,03 46,04 46,05 46,06 46,07 46,08 46,09 46,10 46,11 46,12 46,13 46,14 46,15 46,16 46,17 46,18 46,19 «Geocities. Distribució de les llengües romanís.». Arxivat de l'original el 2005-04-30. [Consulta: 30 abril 2005].
  47. 47,0 47,1 Anomenat moldau
  48. 48,0 48,1 Llengua rutena. Proel.
  49. 49,0 49,1 Llengua sarda. Proel.
  50. «Kursdos» (en castellà). Buenas tareas. [Consulta: 6 octubre 2022].
  51. «Constitució de Montenegro.». Arxivat de l'original el 2007-04-11. [Consulta: 28 agost 2011].
  52. «Sèrbia a Encarta.». Arxivat de l'original el 2008-02-29. [Consulta: 28 agost 2011].
  53. Ruíz Vieytez, 2004, p. 6-8.
  54. Ruíz Vieytez, 2004, p. 10-11.
  55. Directorate General for Education and Culture, 2006, p. 5.
  56. Directorate General for Education and Culture, 2006, p. 12.
  57. Directorate General for Education and Culture, 2006, p. 10.

Bibliografia

[modifica]
  • Ruíz Vieytez, Eduardo J. «Lenguas oficiales y lenguas minoritarias: cuestiones sobre su estatuto jurídico a través del derecho comparado». A: II Simposi Internacional Mercator: Europa, 2004. 
  • Joachim Grzega: EuroLinguistischer Parcours: Kernwissen zur europäischen Sprachkultur, IKO, Frankfurt 2006 (alemany), ISBN 3-88939-796-4.
  • Mapa Europako Hizkuntzak editat per HABE (Helduen Alfabetatze eta Berreuskalduntzerako Erakundea) (basc).
  • Directorate General for Education and Culture. Europeans and their Languages (en anglès). European Comission, 2006 [Consulta: 5 abril 2019]. 

Enllaços externs

[modifica]