Lluís IV de França
Denari de Lluís IV encunyat a Chinon | |
Nom original | (fr) Louis IV d'Outremer |
---|---|
Biografia | |
Naixement | setembre 920 Laon (França) |
Mort | 10 setembre 954 (33/34 anys) Reims (França) |
Causa de mort | mort accidental, caiguda d'un cavall |
Sepultura | Abadia de Saint-Remi |
Rei dels francs occidentals | |
19 juny 936 – 10 setembre 954 ← Raül I de França – Lotari I de França → | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Rei dels francs (936–954) |
Família | Dinastia carolíngia |
Cònjuge | Gerberga de Saxònia (939 (Gregorià)–) |
Fills | Lotari I de França, Matilda de França, Carles de França, Carles de Lotaríngia |
Pares | Carles III de França i Odgiva de Wessex |
Germans | Gisela de França Hildegarda de França |
Cronologia | |
24 juny 936 | consagració reial |
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921[nota 1] i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort. Quan el seu pare, Carles III el Simple, fou destronat el 922, Lluís, encara molt petit, salpà amb la seva mare, Odgiva de Wessex, cap a Anglaterra (origen del seu sobrenom), on cercaren refugi primer a la cort del seu avi matern, Eduard el Vell, i després a la cort del seu oncle Etelstan, rei de Wessex.
Els nobles van derrocar el seu pare per instaurar Robert I. Quan tenia tres anys, Robert va morir i va ser substituït per Raül, duc de Borgonya. Un aliat de Raül, també carolingi, el comte Heribert II de Vermandois, va segrestar Carles amb traïdoria i la mare del jove Lluís se'l va endur a Ultramar, a la Gran Bretanya, on estaria segur un temps.
Carles va morir el 929, però Raül I va regnar fins al 936, quan va morir sense descendència,[1] quan Lluís, tornat a França, va ser aclamat pels nobles, sobretot Hug el Gran, que probablement en va organitzar el retorn per evitar que Heribert II o el germà de Rodolf, Hug el Negre, ocupessin el tron. Va ser coronat a Laon per Artald, arquebisbe de Reims, el diumenge 19 de juny del 936. Malgrat que la seva sobirania es limitava, en la pràctica, a la ciutat de Laon i a algunes localitats del nord de França, Lluís va demostrar una agudesa superior a la seva edat quan va aconseguir el reconeixement de la seva autoritat per part dels nobles. Tanmateix, el seu regnat va estar marcat pels conflictes, sobretot amb Hug el Gran, comte de París.
El 939 Lluís es va implicar en la lluita contra l'emperador Otó el Gran sobre el Ducat de Lorena. Poc després, però, es casaria amb la germana d'Otó, Gerberga de Saxònia (914-984). Van tenir dos fills i una filla: Lotari, que el succeí; Carles, duc de la Baixa Lorena, i Matilda, que es va casar amb Conrad, rei de Borgonya.
El restabliment de la legitimitat carolíngia que va significar el seu accés al tron va conduir a refer uns certs lligams entre la monarquia franca i la major part dels comtats catalans i, de manera molt especial, amb els naixents monestirs, que cercaven obtenir la consolidació amb els seus preceptes. Així, el comte Guifré II de Besalú devia prestar-li homenatge el 952, i l'abat Hildesind de Sant Pere de Rodes n'obtingué l'últim dels preceptes que dictà per a Catalunya, el 953.
Lluís IV va morir en caure del cavall l'any 954 a Reims i està enterrat a la basílica de Saint Rémi d'aquesta ciutat.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Volkmann, Jean-Charles. Bien connaître les généalogies des rois de France (en francès). Editions Jean-paul Gisserot, 1996, p.41. ISBN 2877472086.