Makàrios III
 (1962)  | |
| Nom original | (el) Αρχιεπίσκοπος Μακάριος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (el) Μιχαήλ Χριστοδούλου Μούσκος 13 agost 1913 Pano Panagia (Xipre britànica) |
| Mort | 3 agost 1977 (63 anys) South Nicosia (Xipre) (en)  |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | Monestir de Kikkos |
| 1r President de Xipre | |
| 28 febrer 1973 – 31 agost 1977 – Spiros Cyprianou (en) → Electe a: 1973 Cypriot presidential election (en) | |
| 1r President de Xipre | |
| 28 febrer 1968 – 28 febrer 1973 Electe a: 1968 Cypriot presidential election (en) | |
| 1r President de Xipre | |
| 16 agost 1960 – 28 febrer 1968 Electe a: 1959 Cypriot presidential election (en) | |
| Arquebisbe de Nova Justiniana i de tot Xipre | |
| 18 setembre 1950 – 3 agost 1977 ← Makarios II of Cyprus (en) – Chrysostomos I of Cyprus (en) → | |
| Bisbe | |
| 1948 – 1956 Diòcesi: Metrópolis de Kition y Exarcado de Lárnaca y Lefkara (en) | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Formació | Universitat de Boston - teologia (–1948) Universitat d'Atenes - teologia (–1942) Pancyprian Gymnasium (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, clergue, diaca |
| Partit | cap valor |
| Consagració | Makarios II of Cyprus (en) |
| Participà en | |
| 18 abril 1955 | Conferència de Bandung |
| Premis | |
Signatura  | |
  | |
Mikhaïl Khristódulos Muskos (Ano Panaia, Pafos, Xipre, 1913 – Nicòsia, 1977), conegut com a Makàrios III en el seu càrrec eclesiàstic, fou un líder grecoxipriota, arquebisbe i primat de l'Església Ortodoxa de Xipre.
Era fill d'un pastor de cabres, el 1926 ingressà al monestir de Kykkos. Fou ordenat diaca el 1938, i fins al 1943 es va establir a Atenes per a estudiar teologia. El 1946 fou ordenat sacerdot. Completà els seus estudis a la Universitat de Boston d'on tornà el 1948 quan fou nomenat bisbe de Kition. El 1950 fou nomenat arquebisbe i primat de l'Església ortodoxa xipriota en substitució de Makàrios II i esdevingué el dirigent principal de la comunitat grecoxipriota.
Inicialment fou un dels promotors de l'enosi (unió política) amb Grècia. Defensor del dret d'autodeterminació dels xipriotes, demanà a la Gran Bretanya, que controlava l'illa des del 1878 i a les Nacions Unides, la celebració d'un plebiscit, però ambdues s'hi oposaren. Els britànics l'acusaren d'alenar els grups armats de Grivas i fou deportat a les illes Seychelles el 1956-1957.
Tornà a Xipre després de la independència (mercès els Acords de Zúric del 1959). El 1960 fou elegit president de la república, procedí a la revisió de la constitució. Entrà en conflicte amb la minoria turca, i provocà un greu conflicte entre Atenes i Ankara el 1963. S'allunyà gradualment del projecte de l'enosi, i topà amb els grups annexionistes, encapçalats pel general Geórgios Grivas. Escapà amb vida del cop d'estat dirigit per la dictadura atenesa (1974). Ocupat un 40% del territori xipriota per l'exèrcit turc (1974) i proclamat, unilateralment, la República Turca del Nord de Xipre (1975), governà la part grega de l'illa fins que morí.
Referències
[modifica]- Christopher Hitchen, Cyprus, Quartet Books 1984
- Glafkos Klerides, My Deposition, Alithia Publishing 1992
- John Reddaway, Burdened with Cyprus: The British Connection, Weidenfeld & Nicolson 1986
- Ange S. Vlachos, Graduation 1974, Oceanis 2001
- P.N. Vanezis, Makarios: Faith & Power, Abelard-Schuman 1971
- Nigel West (Rupert Allason), The Friends: Britain's Post-War Secret Intelligence Operations, Coronet 1990 (OP)
Enllaços externs
[modifica]
- Text de l'entrevista de Makàrios III Arxivat 2006-08-31 a Wayback Machine. amb Oriana Fallaci, el 1974
- Històries de la BBC sobre Makàrios.