Max Puchat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 gener 1859  Breslau (Polònia) |
| Mort | 12 agost 1919 (60 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra |
| Descrit per la font | Diccionari Musical Riemann (1901–1904) |
  | |
Max Puchat (Breslau, 8 de gener de 1859 - 12 d'agost de 1919) fou un compositor alemany del Romanticisme.
Fou deixeble de Friedrich Kiel a Berlín, on el 1884 aconseguí el premi Mendelssohn, i el 1896 se'l nomenà director de la Societat d'Oratoris de Paderborn. Traslladat a Milwaukee, on se li confià la direcció de la Societat Musical Alemanya.
Entre les seves composicions hi figuren: Fuga solemnis, per a orquestra, els poemes simfònics Euphorion (1888); Leel und Ideal i Tragödie eines Künstlers (1894), diversos lieder, obertures, etc.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 48, pàg. 40 (ISBN 84-239-4548-0)