Meionita

No s'ha de confondre amb melonita.

Meionita
Fórmula química	Ca₄Al₆Si₆O24CO₃
Epònim	menys
Localitat tipus	Monte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.15
Heys	17.4.6
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 12,179(1) Å; c = 7,571(1) Å;
Grup puntual	4/m - dipiramidal
Grup espacial	i4/m
Color	incolor, blanc, gris, rosa, violat, blau, groc, marró ataronjat, marró
Exfoliació	distingible/bona en {100}{110}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 6
Lluïssor	vítria, resinosa, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,74 a 2,78 g/cm³ (mesurada); 2,86 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nωおめが = 1,590 a 1,600 nεいぷしろん = 1,556 a 1,562
Birefringència	δでるた = 0,034 a 0,038
Impureses comunes	Mg, Na, K, Cl, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Me
Referències

La meionita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita. Va rebre el nom del grec μみゅーεいぷしろんιいおたωおめがυうぷしろん, menys, en referència a la forma piramidal menys aguda en comparació amb la vesuvianita.

Característiques

La meionita és un silicat de fórmula química Ca₄Al₆Si₆O₂₄CO₃. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la meionita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita i silvialita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Somma, al complex volcànic Somma-Vesuvi, a Nàpols (Campània, Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita als volcans Pomareda i Roca Negra, a la localitat de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa (Girona).