(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Minyona - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Minyona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Banksy: Sweep at Hoxton, 2008
Infotaula ocupacióMinyona
Noies a Califòrnia formant-se per a l'ocupació en el treball de la llar Modifica el valor a Wikidata
Tipus d'ocupació
treballador domèstic i treballador agrícola Modifica el valor a Wikidata

Una minyona és una dona que s'ocupa de les tasques domèstiques d'una casa que no és la seva a canvi d'un salari.[1] Generalment viu a la casa on treballa.[2] Les minyones realitzen tasques domèstiques com netejar, cuinar, planxar i rentar la roba, fer encàrrecs i similars. A vegades les minyones assumeixen el rol de cuidar a gent gran o amb diversitat funcional. En algunes cases, les minyones vesteixen amb un uniforme de treball.[3]

A la societat preindustrial i fins al segle xx la figura de la minyona formava part d'una estructura jeràrquica dins de les cases o mansions de classe alta o classe mitjana, de manera que disposar d'una minyona es va convertir en un símbol de prosperitat.[3] Històricament, i d'aquí el nom, ha estat habitualment una noia jove, que sovint procedia d'una família humil.[1][3] Amb el pas del temps l'edat d'inici, que al tombant del segle XX podia arribar a estar per sota dels deu anys, es va anar endarrerint a poc a poc.[4] Moltes noies deixaven la feina quan es casaven o començaven a cosir, planxar o netejar per hores.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Institut d'Estudis Catalans. «Diccionari de la llengua catalana de l'IEC», 2007. [Consulta: 6 juny 2020].
  2. «Diccionari català-valencià-balear (DCVB)». Moll, 1962. [Consulta: 6 juny 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Martínez, Isabel. «El temps de les minyones». El Punt Avui, 30-08-2015. [Consulta: 6 juny 2020].
  4. Pauné, Meritxell. «Betsabé Garcia: "Tots descendim d'una minyona"». Tot Barcelona, 19-04-2019. [Consulta: 6 juny 2020].
  5. Domínguez Álvarez, Virginia. Treball femení a la indústria tèxtil llanera de Sabadell durant el segle XX (tesi). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2005, p. 247. 

Vegeu també

[modifica]