(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Mollenard - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Mollenard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMollenard
Fitxa
DireccióRobert Siodmak Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióÉdouard Corniglion-Molinier Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Spaak Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDarius Milhaud Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEugen Schüfftan Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorPathé Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1938 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióShanghai Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0030457 FilmAffinity: 185121 Allocine: 36513 Rottentomatoes: m/hatred_1938 Letterboxd: hatred Allmovie: v94409 TCM: 77466 TMDB.org: 84032 Modifica el valor a Wikidata

Mollenard és una pel·lícula dramàtica francesa del 1938 dirigida per Robert Siodmak i protagonitzada per Harry Baur, Gabrielle Dorziat i Pierre Renoir.[1] També era conegut per els títol alternatius de Hatred i Capitaine Corsaire. Els decorats de la pel·lícula van ser dissenyats per Alexandre Trauner. Es basa en la novel·la homònima de l'escriptor belga Oscar-Paul Gilber. La trama de la pel·lícula es divideix bruscament en meitats, la primera un thriller d'acció ambientada a la Xina, mentre que la segona és un drama social amb el personatge principal que lluita per fer front al que considera l'atmosfera sufocant del seu port natal a França.

La pel·lícula es va rodar als Estudis Joinville de París i en exteriors. Es va planificar una versió en anglès protagonitzada per Victor McLaglen i Ruth Chatterton, però mai es va fer.[2]

Argument

[modifica]

El capità Mollenard és un comandant d'un vaixell mercant, gairebé corsari, que surt de Dunkerque. Quan els propietaris del vaixell descobreixen que Mollenard ha estat venent armes pel seu compte, van decidir suspendre'l durant sis mesos. Això horroritza la seva dona i els seus fills que s'han acostumat a les seves llargues absències. Mollenard s'assabenta de la seva suspensió mentre està a Xangai, on ell i el seu adjunt Kerrotret intenten descarregar la seva última càrrega d'armes. S'enreden amb un criminal despietat i traïdor Bonnerot i el seu principal secuaç Frazer. Tot i que aconsegueixen ferir Bonnerot, aquest es venja fent que els seus homes plantin un artefacte explosiu cronometrat a bord del vaixell de Mollenard.

Quan el dispositiu inicia un incendi, Mollenard i els seus homes abandonen el vaixell, i tornen a França es troben que ara estan sent aclamats com a herois. L'empresa, per assegurances, ha de jugar amb el nou estatus de Mollenard i ha de plantejar-se donar-li un nou vaixell. Mollenard causa una gran ofensa als respectables membres de la ciutat després del seu retorn, i l'odi de la seva dona cap a ell es fa més fort. Mollenard pateix sobtadament un col·lapse de la seva salut i passa cada cop més sota el domini de la seva dona, fins al punt que es planteja matar-se. Quan Kerrotret està donant el comandament d'un nou vaixell en lloc de Mollenard, ell i la tripulació el rescaten de la casa de Mollenard i el porten a la mar perquè pugui morir on li correspon.

Recepció

[modifica]

A França, la pel·lícula va rebre una acollida generalment forta per part de la crítica. Va ser particularment popular entre els partidaris d'esquerra del Front Popular que van celebrar el seu atac a la respectable societat francesa de classe mitjana. Quan la pel·lícula es va estrenar als Estats Units el 1941, les crítiques van ser molt més dures. Variety la va descriure com "un estudi de caràcter monòton i cansat d'un home i una dona que s'odien".[2]

La pel·lícula no va ser un èxit comercial. Siodmak va seguir amb la noirish Pièges, que va sortir bé a taquilla.<ref>Bock & Bergfelder p.447</ ref>

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. BFI.org
  2. 2,0 2,1 Alpi p.96

Bibliografia

[modifica]
  • Alpi, Deborah Lazaroff. Robert Siodmak: A Biography. McFarland, 1998.
  • Bock, Hans-Michael & Bergfelder, Tim. The Concise CineGraph. Encyclopedia of German Cinema. Berghahn Books, 2009.

Enllaços externs

[modifica]