En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers. En un sentit més restringit, món es refereix a la Terra, i fins i tot s'utilitza com a sinònim de planeta. També s'utilitza molt sovint per a referir-se a àmbits del coneixement, la cultura o l'experiència humana: el món cristià, el món de la informàtica, el món àrab, etc. També, sovint, per a parlar de creacions fictícies; per exemple, el món de Tolkien.
En el cristianisme, món s'utilitza de vegades per a referir-se al món corrupte i pecaminós fora de la comunitat dels creients. El món, el dimoni i la carn són les fonts clàssiques de temptació per als cristians.
En política, els termes primer món, segon món i tercer món s'utilitzaven fa uns anys per a dividir els països en grans grups. El primer món comprenia els països capitalistes; el segon món, els comunistes, i el tercer món agrupava la resta de països, la majoria en vies de desenvolupament. Avui, desapareguts la majoria de règims comunistes, se solen utilitzar només els termes primer món, per referir-se a països rics o desenvolupats, i tercer món, per referir-se a països subdesenvolupats, o en vies de desenvolupament. A més, s'utilitza quart món per a referir-se a les bosses de pobresa extrema que es troben enmig de les societats desenvolupades.