(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Mtarfa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Mtarfa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMtarfa
Imatge
Tipusmunicipi de Malta Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 53′ 27″ N, 14° 23′ 49″ E / 35.8908°N,14.3969°E / 35.8908; 14.3969
EstatMalta
RegióNorthern Region (Tramuntana) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.572 (2014) Modifica el valor a Wikidata (3.674,29 hab./km²)
Geografia
Superfície0,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud189 m Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2MT-35 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmtarfalc.gov.mt Modifica el valor a Wikidata

Mtarfa és un municipi de Malta, amb una població de 2.572 al març de 2014.[1] Es va considerar que era un suburbi de Rabat fins a l'any 2000, quan es va convertir en un consell local.

Història

[modifica]

L'octubre de 1973 es van descobrir a Mtarfa diverses sitges històriques.[2]

A la Període romà, Mtarfa era un suburbi de Melite, i contenia un Temple de Prosèrpina. Les ruïnes del temple van ser destruïdes als segles XVII i XVIII i les pedres van ser reutilitzades en altres edificis. Restes substancials del mateix barri, inclosa la disposició dels carrers i moltes tombes, van sobreviure fins a finals del segle xix.[3][4] El 1890, Es van començar a construir casernes militars britàniques a Mtarfa, destruint la majoria de les restes romanes en el procés.[5]

Una capella dedicada a Santa Llúcia es va registrar per primera vegada l'any 1460, i encara es manté en peu fins avui. Actualment no s'utilitza habitualment.[6]

L'any 1895 es va construir una torre del rellotge, ara un punt de referència destacat de Mtarfa. Durant la Primera Guerra Mundial es va construir un hospital naval, RNH Mtarfa, i ara s'ha convertit en una escola secundària estatal. el nom de Sir Temi Zammit.[5][7] Els britànics van construir una capella dedicada a Sant Oswald després de la fi del món Guerra I.[8]

Els britànics van deixar un impacte destacat en l'arquitectura més visible de la ciutat per l'edifici de la St. David's Barracks.[9] Després que els britànics abandonessin Malta, les casernes van ser reutilitzades per a múltiples finalitats, principalment habitatge social, i la ciutat es va expandir encara més a altres zones residencials modernes.[10] El 1988, els arquitectes Keith Cole i Joseph M. Spiteri van rebre l'encàrrec de modificar les barraques i convertir-les en habitatges per a unes 2.000 persones.[7] Després de la finalització, van ser designats per dissenyar altres apartaments nous, com un sol edifici, en un lloc proporcionat per l'Housing Authority.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Estimated Population by Locality 31st March, 2014». Government of Malta, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 21 June 2015.
  2. ↑ Lanfranco, Guido. «/oar/bitstream/123456789/49038/1/A%20Century%20Ago.pdf A Century Ago». [Consulta: 31 desembre 2019].
  3. ↑ Caruana, Antonio Annetto. Report on the Phoenician and Roman antiquities in the group of the islands of Malta. Malta: Government Printing Office, 1882, p. 94. 
  4. ↑ Cardona, David «El desconegut conegut: identificació, procedència i reubicació de peces d'arquitectura decorativa del públic romà edificis i altres estructures privades a Malta». Malta Archaeological Review, 9, 2008–2009, pàg. 43.
  5. ↑ 5,0 5,1 «RNH Mtarfa». [Consulta: 3 juliol 2015].
  6. ↑ «Restoration Of Mtarfa chapel ready by end of month - The Malta Independent». www.independent.com.mt. [Consulta: 31 desembre 2019].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 C. Spiteri, Stephen. Joseph M Spiteri - Un arquitecte maltès i la seva obra. Book Distributors Limited, 2014, p. 52–55. ISBN 978-99957-46-36-0. 
  8. ↑ Scerri, John. «Mtarfa». Malta-Canada .com. [Consulta: 3 juliol 2015].
  9. ↑ Bonnici, Joseph; Cassar, Michael. A Chronicle of Twentieth Century Malta. Book Distributors Limited, 2004, p. 298. ISBN 9789990972276. 
  10. ↑ S. Formosa. Departament de Criminologia, Universitat de Malta. Realitats de la delinqüència, la societat i l'ús del sòl a la Mediterrània: JANUS I, gener 2013, p. 88. DOI 10.13140/2.1.1230.4322. ISBN 978-99957-834-0-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mtarfa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mtarfa&oldid=34086867»