(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Moviment Socialista Panhel·lènic - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Moviment Socialista Panhel·lènic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: PASOK)
Infotaula d'organitzacióΠανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα
Panellínio Sosialistikó Kínima
(el) Πανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPartit polític grec
IdeologiaSocialdemocràcia,[1][2][3][4][5][6]
social-liberalisme[7][8][9][10]
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1974
FundadorAndreas Papandreu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus
Aliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGeorgios Andreas Papandreu
Afiliació europeaPartit Socialista Europeu
Representació102 escons al Parlament Hel·lènic
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.pasok.gr

Moviment Socialista Panhel·lènic (grec Πανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα, Panellínio Sosialistikó Kínima, ΠぱいΑあるふぁ.ΣしぐまΟおみくろん.Κかっぱ) és un partit polític grec d'ideologia socialdemòcrata, fundat el 1974 per Andreas Papandreu.

Després de governar el país durant la major part dels anys vuitanta i noranta, va perdre el poder a les eleccions legislatives gregues de 2004 i es va transformar en el principal partit d'oposició. Cinc anys després, el 4 d'octubre de 2009, va guanyar de nou les eleccions amb majoria absoluta.

Història

[modifica]

El PASOK va ser fundat el setembre de 1974, després de la caiguda del règim militar grec i la restauració de la democràcia. El seu fundador va ser Andreas Papandreu, fill del dirigent liberal Georgios Papandreu. Els seus principis eren "independència nacional, sobirania popular, emancipació social i procés democràtic."

A les eleccions legislatives gregues de 1974, el PASOK va obtenir el 13,5% dels vots i 15 escons, convertint-se en el tercer partit, després del conservador Nova Democràcia de Konstandinos Karamanlís i els liberals de George Mavros. a les eleccions de novembre de 1977, el PASOK va passar als liberals, va doblar el seu percentatge de vots i va arribar la xifra de 92 escons, convertint-se en l'oposició oficial.

L'octubre de 1981 el PASOK va guanyar les eleccions amb el 48% dels vots i 173 escons, amb els quals va formar el primer govern socialista de la història de Grècia. Encara que Papandreu havia fet campanya contra l'entrada de Grècia a l'OTAN i a la Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea), aviat va canviar d'opinió i va començar a renegociar les condicions de l'entrada de Grècia en la CEE. El 1985 el govern del PASOK va reformar la Constitució de Grècia per a reduir els poders del President i donar major autoritat al Primer Ministre i al govern. Al juny del mateix any, el PASOK va tornar a guanyar les eleccions amb el 45% dels vots i 161 escons. El juny de 1989, el vot del PASOK va baixar al 40%, i es va produir un bloqueig institucional. Es van celebrar eleccions al novembre del mateix any, amb el mateix resultat.

Després d'una llarga crisi política, les eleccions d'abril de 1990 van retornar el poder a Nova Democràcia. A més, el PASOK va sofrir una crisi de lideratge: Papandreu va ser jutjat per la seva implicació en l'escàndol del Banc de Creta. No va ser condemnat, i a les eleccions d'octubre de 1993 va explotar el sentiment nacionalista generat pels problemes de Macedònia i Xipre per a recuperar el poder. El 1995, la salut de Papandreu va empitjorar i el PASOK va viure diverses lluites internes pel poder. El gener de 1996 Papandreu es va retirar, a causa de la seva malaltia i el va succeir Kostas Simitis, candidat del sector renovador i europeista del PASOK. Papandreu va morir al juny, i es va convertir en una figura de culte entre els partidaris del PASOK.

A les eleccions de setembre de 1996, Simitis va vèncer per dret propi, i el desembre Grècia va accedir a entrar en l'euro, enterrant el nacionalisme grec que havia estat una de les característiques del PASOK de Papandreu. El setembre de 1997 es va saber que Grècia organitzaria els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004. Simitis va guanyar també les eleccions d'abril de 2000, amb el 42,7% dels vots i 158 escons: un assoliment important, per a un partit que estava el poder, gairebé ininterrompudament, des de 20 anys enrere.

El 7 de gener de 2004 Kostas Simitis va dimitir com a màxim dirigent del PASOK. El seu successor va ser Georgios Andreas Papandreu, fill d'Andreas Papandreu. El PASOK esperava que pogués donar la volta a les enquestes, que predeien la victòria de Nova Democràcia, sota la direcció de Kostas Karamanlís. Encara que Papandreu va reduir el desavantatge en un 3%, no va ser capaç de canviar la idea de molts votants que el PASOK duia massa temps en el poder i s'havia convertit en un partit burocràtic i corrupte. ND va guanyar còmodament en les eleccions del 7 de març de 2004, que van situar al PASOK en l'oposició després d'onze anys seguits de govern. A les eleccions de 2007 continuà a l'oposició.

El PASOK és membre del Partit Socialista Europeu i la Internacional Socialista. Té vuit diputats al Parlament Europeu.

Evolució de logotip

[modifica]
  • 1981 – 2012
    1981 – 2012
  • 2012 – 2017
    2012 – 2017
  • 2022 – Present
    2022 – Present

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions legislatives

[modifica]
Any Resultats Pos. Govern Líder
Vots % Escons +/−
1974 666,413 13.58%
12 / 300
 Augment 12 3r Oposició Andreas Papandreou
1977 1,300,025 25.34%
93 / 300
 Augment 81  2n  Oposició
1981 2,726,309 48.07%
172 / 300
 Augment 79  1r  Govern
1985 2,916,735 45.82%
161 / 300
 Disminució 11  1r  Govern
1989 (I) 2,551,518 39.13%
125 / 300
 Disminució 36  2n  Oposició
1989 (II) 2,724,334 40.67%
128 / 300
 Augment 3  2n  Govern
1990 2,543,042 38.61%
123 / 300
 Disminució 5  2n  Oposició
1993 3,235,017 46.88%
170 / 300
 Augment 47  1r  Govern
1996 2,814,779 41.49%
162 / 300
 Disminució 8  1r  Govern Costas Simitis
2000 3,007,596 43.79%
158 / 300
 Disminució 3  1r  Govern
2004 3,003,988 40.55%
117 / 300
 Disminució 41  2n  Oposició George Papandreou
2007 2,727,279 38.10%
102 / 300
 Disminució 15  2n  Oposició
2009 3,012,373 43.92%
160 / 300
 Augment 58  1r  Govern
2012 (I) 833,452 13.18%
41 / 300
 Disminució 119 3r Anticipades Evangelos Venizelos
2012 (II) 756,024 12.28%
33 / 300
 Disminució 8 3r Coalició
2015 (I) 289,469 4.68%
13 / 300
 Disminució 20 7è Oposició
2015 (II) Dins DISY
16 / 300
 Augment 3 4t Oposició Fofi Gennimata
2019 Dins KINAL
19 / 300
 Augment 3 3r Oposició
2023 (I) Dins PASOK-KINAL
40 / 300
 Augment 21 3r Anticipades Nikos Androulakis
2023 (II) Dins PASOK-KINAL
31 / 300
 Disminució 9 3r Oposició

Eleccions europees

[modifica]
Parlament Europeu
Any Vots % Escons +/− Pos. Líder
1981 2,278,030 40.1%
10 / 24
 Augment10  1r  Andreas Papandreou
1984 2,476,491 41.6%
10 / 24
 =  1r 
1989 2,352,271 35.9%
9 / 24
 Disminució1  2n 
1994 2,458,619 37.6%
10 / 25
 Augment1  1r 
1999 2,115,844 32.9%
9 / 25
 Disminució1  2n  Costas Simitis
2004 2,083,327 34.0%
8 / 24
 Disminució1  2n  George Papandreou
2009 1,878,859 36.6%
8 / 22
 =  1r 
2014 Dins l'Olivera
2 / 21
 Disminució6 4t Evangelos Venizelos
2019 Dins KINAL
2 / 21
 = 3r Fofi Gennimata

Líders

[modifica]
# Líder Imatge Mandat Primer Ministre
1 Andreas Papandreou 3 de setembre de 1974 23 de juny de 1996† 1981–1989

1993–1996

2 Costas Simitis 30 de juny de 1996 8 de febrer de 2004 1996–2004
3 George Papandreou 8 de febrer de 2004 18 de març de 2012 2009–2011
4 Evangelos Venizelos 18 de març de 2012 14 de juny de 2015 —
5 Fofi Gennimata 14 de juny de 2015 25 d'octubre de 2021† —
6 Nikos Androulakis 12 de desembre de 2021 Titular —

Referències

[modifica]
  1. ↑ Parties and Elections in Europe: The database about parliamentary elections and political parties in Europe, by Wolfram Nordsieck
  2. ↑ Dimitrakopoulos, Dionyssis G.; Passas, Argyris G. The Panhellenic Socialist Movement and European integration: The primacy of the leader. Taylor & Francis, 2011, p. 117–156. 
  3. ↑ Magone, José M. Contemporary European Politics: A Comparative Introduction. Routledge, 2011, p. 376. 
  4. ↑ Andrew Glyn. Social Democracy in Neoliberal Times: The Left and Economic Policy Since 1980. Oxford University Press, 2001, p. 138–. ISBN 978-0-19-924137-8 [Consulta: 14 juliol 2013]. 
  5. ↑ Dimitri Almeida. The Impact of European Integration on Political Parties: Beyond the Permissive Consensus. CRC Press, 27 abril 2012, p. 71–. ISBN 978-1-136-34039-0 [Consulta: 14 juliol 2013]. 
  6. ↑ Ari-Veikko Anttiroiko; Matti Mälkiä Encyclopedia of Digital Govern. Idea Group Inc (IGI), 2007, p. 398–. ISBN 978-1-59140-790-4 [Consulta: 18 juliol 2013]. 
  7. ↑ Μητρόπουλος, Αλέξης Πぱい. Τたうοおみくろん... μέλλον τたうοおみくろんυうぷしろん ΠぱいΑあるふぁΣしぐまΟおみくろんΚかっぱ [Τたうhe... future of PASOK], Ελευθεροτυπία, 20 November 2011.
  8. ↑ Νταβανέλλος, Αντώνης «Ηいーた σοσιαλδημοκρατία σしぐまτたうηいーたνにゅー εποχή τたうοおみくろんυうぷしろん σοσιαλφιλελευθερισμού: Ποιο μέλλον έχει τたうοおみくろん ΠΑΣΟΚ; | Διεθνιστική Εργατική Αριστερά». Ηいーた σοσιαλδημοκρατία σしぐまτたうηいーたνにゅー εποχή τたうοおみくろんυうぷしろん σοσιαλφιλελευθερισμού: Ποιο μέλλον έχει τたうοおみくろん ΠΑΣΟΚ; [Social democracy in the age of social liberalism: What is the future of PASOK?], Διεθνιστική Εργατική Αριστερά, 25 January 2012.
  9. ↑ Kazamias, Andreas M. Modernity, State-Formation, Nation Building and Education in Greece, International Handbook of Comparative Education, Vol. 2, p. 253 (2009)
  10. ↑ Fotopoulos, Takis Greece: The implosion of the systemic crisis, The International Journal of Inclusive Democracy, Vol. 5, No. 4 / Vol. 6, No. 1 (Autumn 2009 / Winter 2010)

Bibliografia

[modifica]
  • Dimitris Michalopoulos, "PASOK and the Eastern Block", in Greece under Socialism, New Rochelle, New York: Orpheus Publishing Inc., 1988, pp.339–337. ISBN 0-89241-460-X

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment Socialista Panhel·lènic


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moviment_Socialista_Panhel·lènic&oldid=33172440»