(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Persea - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Persea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPersea Modifica el valor a Wikidata

Persea indica fulles i fruit
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLaurales
FamíliaLauraceae
GènerePersea Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1754
Tipus taxonòmicPersea americana Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims

Persea és un gènere de plantes amb flors amb unes 150 espècies d'arbres de fulla persistent dins la família del llorer (Lauràcia).[2] El membre més conegut del gènere és l'alvocat, Persea americana.

Descripció

[modifica]

Són arbres de mida mitjana, de 15-30 m d'alt. Les fulles són simples i lanceolades de 5-30 cm de llargada i 2-12 cm d'amplada i en disposició en espiral o alternada. Les flors es disposen en panícules curtes. El fruit és una drupa oval o amb forma de pera i una sola llavor. La mida del fruit és variable segons les espècies, d'1-1,5 cm per exemple en P. borbonia i P. indica, fins a 10-20 cm en P. americana.

Distribució i ecologia

[modifica]

Les espècies de Persea tenen una distribució disjunta amb 70 espècies neotropicals des de Brasil a Xile i de Mèxic al Carib; arriben al sud-est dels Estats Units. A les illes de la Macaronèsia n'hi ha una sola espècie, l'endèmica Persea indica. N'hi ha unes 80 espècies a l'est i sud-est d'Àsia. Les espècies que aguanten més el fred suporten fins a -12 °C: P. borbonia, P. ichangensis i P. lingue; necessiten un sòl constantment humit i no toleren la secada.

La família Lauraceae formava part de la flora de Gondwana i molts dels seus gèneres migraren a Amèrica del Sud per l'Antàrtida, per ponts de terra en el Paleocè. Persea indica sobrevisqué en els boscos nebulosos de la laurisilva de les Canàries i les altres zones de la Macaronèsia.

L'evidència fòssil indica que el gènere Persea es va originar a l'Àfrica occidental durant el Paleocè i se n'estengué després més enllà. L'assecament posterior a l'Oligocè i les glaciacions va extingir el gènere Persea d'Europa.

Taxonomia

[modifica]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Persea es reconeixen les 109 espècies següents:[3]

Etimologia

[modifica]

Philip Miller derivà Persea del nom grec Περσεα. L'aplicaren Teofrast i Hipòcrates a un arbre egipci, possiblement Cordia myxa, o a una espècie del gènere Mimusops.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Genus: Persea Mill.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 05-10-2007. Arxivat de l'original el 2012-10-11. [Consulta: 5 febrer 2011].
  2. André Joseph Guillaume Henri Kostermans. 1993
  3. «Persea Mill.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 octubre 2024].
  4. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 3 M-Q. CRC Press, 2000, p. 2015. ISBN 9780849326776. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]