(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Pipa (instrument) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Pipa (instrument)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Pipa (desambiguació)».
Infotaula d'instrument musicalPipa
TipusEast Asian necked lute (en) Tradueix i instrument de corda pinçada Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs321.321-5 Modifica el valor a Wikidata

Mostra d'àudio

Modifica el valor a Wikidata
Intèrpret de pipa.

La pipa (xinès tradicional i simplificat:琵琶びわpinyin: pípa) és un instrument de corda pinçada tradicional xinès semblant al llaüt occidental. La pipa apareix citada per primera vegada en textos que daten del segle ii aC.[1][2] D'aquest instrument se n'han derivat diversos instruments tradicionals orientals, el més conegut dels quals és la biwa japonesa, el vietnamita Djan Ty bà i el coreà Bipa, que ja no s'utilitza, del qual es conserven només alguns instruments en museus.

El nom pipa està format amb dues síl·labes xineses "pí" (琵) i "pá" (琶). Es refereixen precisament a les dues maneres més comunes de tocar l'instrument: "pí" significa empènyer amb el dit índex de la mà dreta de dreta a esquerra i "pá" significa estirar amb el polze de la mà dreta d'esquerra a dreta, en la direcció oposada.[3]

La "pipa" és un instrument de quatre cordes en què la caixa de ressonància té forma de pera. Té un pal curt i corbat que compta amb trenta trasts que cobreixen part de la tapa harmònica, amb la qual cosa ofereixen una gran extensió. Després de la dinastia Tang (618 - 907), la pipa va mantenir la seva popularitat com a instrument solista i com a instrument de conjunt musical. En aquell temps es tocava amb plectre, però posteriorment es va deixar d'utilitzar, i passaren a ser utilitzades les ungles dels dits.

La tècnica d'execució exigeix una gran destresa que ha de permetre la producció d'efectes virtuosos i de caràcter descriptiu. Es combinen els trèmolos que s'obtenen fregant amb els cinc dits, els pizzicatos, els jocs d'harmònics, els sorolls, etc.

Referències

[modifica]
  1. Chinese Text Project – 《しゃくめい·しゃく樂器がっき Shiming by Liu Xi (りゅう熙)]. Original text: 枇杷びわほん於胡ちゅう馬上まけしょ也。推手ぜん曰枇,引手ひきて卻曰杷。ぞう其鼓いん以為めい也。 Translation: Pipa, originated from amongst the Hu people, who played the instrument on horseback. Striking outward with the hand is called "pi", plucking inward is called "pa", sounds like when it is played, hence the name. (Note that this ancient way of writing pipa (枇杷びわ) also means "loquat".)
  2. おう劭 -《風俗ふうぞく通義みちよし·聲音こわね Fengsu Tongyi (Common Meanings in Customs) by Ying Shao. Original text: 批把: 謹按: 此近世樂せらく所作しょさ不知ふちだれ也。以手批把,いん以為めいちょうさんしゃくすんほう天地人てんちじんあずかぎょうよんげんぞうよん。 Translation: Pipa, made by recent musicians, but maker unknown. Played "pi" and "pa" with the hand, it was thus named. Length of three feet five inches represents the Heaven, Earth, and Man, and the five elements, and the four strings represent the four seasons. (Note that this length of three feet five inches is equivalent to today's length of approximately two feet and seven inches or 0.8 meter.)
  3. Chinese Text Project – 《しゃくめい·しゃく樂器がっき Shiming by Liu Xi (りゅう熙)]. Original text: 枇杷びわほん於胡ちゅう馬上まけしょ也。推手ぜん曰枇,引手ひきて卻曰杷。ぞう其鼓いん以為めい也。 Translation: Pipa, originated from amongst the Hu people, who played the instrument on horseback. Striking outward with the hand is called "pi", plucking inward is called "pa", sounds like when it is played, hence the name. (Note that this ancient way of writing pipa (枇杷びわ) also means "loquat".)

Enllaços externs

[modifica]