(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Polimorfisme (biologia) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Polimorfisme (biologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Forma típica del jaguar
Forma fosca o melànica del jaguar (representa un 6% de la població de jaguars d'Amèrica del Sud)

El polimorfisme és la presència de més d'una variant al·lèlica per a un determinat gen, bé sigui en una població o espècie. En origen segurament el terme prové de canvis majors en el fenotip que permeten una classificació morfològica dels individus (poli, diversos; morphós, forma). No obstant i gràcies a estudis de proteïnes i gens el seu ús s'ha estès a aquella variabilitat genètica que no comporta necessàriament canvis morfològics evidents.

El terme Polimorfisme prové del grec clàssic: πολύ = molts, i μορφή = forma, silueta. En biologia hi ha polimorfisme quan un o dos fenotips clarament diferents existeixen en la mateixa població d'una espècie, és a dir es presenta més d'una forma o morfologia. Per tal de ser classificats com una forma aquestes formes han d'ocupar el mateix hàbitat al mateix temps i pertànyer a una població panmítica (una amb aparellament a l'atzar).[1]

El polimorfisme és comú a la natura: està relacionat amb la biodiversitat, variació genètica i l'adaptació.[2]:126 L'exemple més comú és el dimorfisme sexual. Altres exemples són les formes mimètiques de les papallones i l'hemoglobina i els tipus de sang en els humans.

El polimorfisme és el resultat del procés evolutiu i no és pas cap aspecte d'una espècie. S'hereta i es modifica per la selecció natural. En el polifenisme el mecanisme del canvi és medioambiental. Les formigues mostren polimorfisme i polifenisme dins la mateixa població.[3]

Referències

[modifica]
  1. Ford E.B. 1965. Genetic polymorphism. Faber & Faber, London.
  2. Dobzhansky, Theodosius. 1970. Genetics of the Evolutionary Process. Nova York: Columbia U. Pr.
  3. Clark, W. C. «The Environment and the Genotype in Polymorphism». Zoological Journal of the Linnaean Society, 58, 3, 1976, pàg. 255–262. DOI: 10.1111/j.1096-3642.1976.tb00831.x.