RS dels Llebrers
RS dels Llebrers (RS Canum Venaticorum) és un estel variable a la constel·lació dels Llebrers.[6] És l'arquetip d'una classe de variables amb cromosferes actives que duen el seu nom, les variables RS Canum Venaticorum.
Característiques
[modifica]De magnitud aparent mitjana és +8,22, RS dels Llebrers està situada a 460 anys llum del sistema solar. És una estrela binària composta per una subgegant de tipus espectral F6IV i una altra estrella subgegant de tipus G8IV.[6] La primera d'elles té una temperatura efectiva de 6.700 K i la seva massa és un 41% major que la del Sol. El seu radi és entre un 88% i un 99% més gran que el radi solar —diversos estudis donen xifres una mica diferents— i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 12 km/s.[7] És 6,6 vegades més lluminosa que el Sol.[8]
La subgegant de tipus G té una temperatura inferior —al voltant dels 5.000 K— i una massa un 44% major que la massa solar. És, no obstant això, l'estel més lluminós del sistema, un 44% més que la seva calenta companya.[8] Unes 4 vegades més gran que el Sol, rota a una velocitat igual o superior a 35 km/s.[7] Les dues components de RS dels Llebrers estan molt properes entre si, sent el seu període orbital de 4,7978 dies.[9]
Variabilitat
[modifica]La variabilitat d'RS dels Llebrers va ser descoberta per Ceraski el 1914. La seva lluentor varia entre magnitud +7,93 i +9,14 a causa de l'existència de grans taques estel·lars de menor temperatura que la resta de la superfície i que giren amb un període similar al període orbital del sistema. És a més una binària eclipsant, ja identificada com a tal per Cuno Hoffmeister a principis del segle xx, doncs el pla orbital està inclinat uns 86º respecte al pla del cel.[10][7] És un estel molt brillant a la regió de rajos X de l'espectre electromagnètic; la seva lluminositat en aquesta regió aconsegueix els 292×1022 W. Així mateix, és brillant i activa com a radiofont.[7][11]
Referències
[modifica]- ↑ «The spectral classification of chromospherically active binary stars with composite spectra» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1990, pàg. 389–404.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Lynne A. Hillenbrand «High-Dispersion Optical Spectra of Nearby Stars Younger Than the Sun» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 20-04-2007, pàg. 2524-2536. DOI: 10.1086/514336.
- ↑ 6,0 6,1 «V* RS CVn -- Variable of RS CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Eker, Z.; Ak, N. Filiz; Bilir, S.; Doğru, D.; Tüysüz, M.; Soydugan, E.; Bakış, H.; Uğraş, B.; Soydugan, F.; Erdem, A.; Demircan, O. «A catalogue of chromospherically active binary stars (third edition)». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 4, 2008. pp. 1722-1726.
- ↑ 8,0 8,1 Popper, Daniel M. «Orbits of close binaries with CA II H and K in emission. I - Z Herculis and RS Canum Venaticorum». Astronomical Journal, 95, 1988. pp. 1242-1250.
- ↑ Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB⁹: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». Astronomy and Astrophysics, 424, 2004. pp. 727-732.
- ↑ Hoffmeister, Cuno «Beobachtungen und Elemente des Algolsterns 10.1914 RS Canum venaticorum». Astronomische Nachrichten, 200, 1915. p. 177.
- ↑ Boboltz, D. A.; Fey, A. L.; Puatua, W. K.; Zacharias, N.; Claussen, M. J.; Johnston, K. J.; Gaume, R. A. «Very Large Array Plus Pie Town Astrometry of 46 Radio Stars». The Astronomical Journal, 133, 3, 2007. pp. 906-916.