Richū

Richū
	;
Nom original	(ja) 履中天皇りちゅうてんのう
Biografia
Naixement	336 (Gregorià)
Mort	405 (Gregorià) (68/69 anys)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Kamiishizu Misanzai Kofun (en)
Emperador del Japó
	400 (Gregorià) – 405 (Gregorià) ; ← Nintoku (en) – Emperador Hanzei →
Activitat
Ocupació	governant
Família
Família	Família Imperial del Japó
Cònjuge	Kusaka no Hatabi no Himemiko
Fills	Ichinobe-no Oshiwa, Iitoyo, Nakashi no Himemiko
Pares	Nintoku i Princess Iwa
Germans	Princess Kusaka no hatabihime no Himemiko; Prince Suminoe no Nakatsu; Prince Ookusaka; Emperador Hanzei; Ingyō

L'emperador Richū (履くつ中ちゅう天皇てんのう, Richū-tennō), també conegut com a Ōenoizahowake no Mikoto (大兄たいけい去さ来らい穂ほ別べつ尊みこと) va ser el 17è emperador del Japó,^[1] segons l'ordre tradicional de successió.^[2]^[3]

De caràcter llegendari, no es poden fixar gaires dates per a l'emperador Richū, tot i que convencionalment es considera que va regnar del 400 al 405.^[4]

Història llegendària

Richū és considerat pels historiadors com un emperador llegendari del segle v.^[5] El regnat de l'emperador Kimmei (vers 509 - 571 dC), el 29è emperador,^[6] és el primer per al qual la historiografia contemporània és capaç d'assignar dates verificables. Tanmateix, els noms i dates convencionalment acceptats dels primers emperadors no s'haurien de confirmar com a "tradicionals" fins al regnat de l'emperador Kanmu (737-806), el 50è sobirà de la dinastia Yamato.^[7]

Segons el Kojiki i el Nihon Shoki, Richū era el fill gran de l'emperador Nintoku i Iwano-hime i es deia Ōenoizahowake no Mikoto (大兄たいけい去さ来らい穂ほ別べつ尊みこと).

El títol contemporani de Richū no hauria estat tennō, ja que la majoria dels historiadors creuen que aquest títol no es va introduir fins als regnats de l'emperador Tenmu i de l'emperadriu Jitō. Es creu més aviat que es feia anomenar Sumeramikoto o Amenoshita Shiroshimesu Ōkimi (治ち天下でんか大王だいおう), que significa "el gran rei que ho governa tot sota el cel". Alternativament, al seu germà Hanzei se l'hauria pogut anomenar ヤマト大王だいおう / 大君おおきみ, o sigui el "Gran Rei de Yamato".

Alguns erudits l'identifiquen amb el rei San del Llibre de Song. El rei San va enviar missatgers a la dinastia Liu Song almenys dues vegades el 421 i el 425.^[8]

Richū va escapar del palau de Naniwa fins al santuari d'Isonokami a causa d'un incendi.^[9] Richū va morir de malaltia durant el seu sisè any de regnat. La seva tomba es troba a la província de Kawachi, al bell mig de l'actual prefectura d'Osaka. El va succeir el seu germà petit l'emperador Hanzei. Cap dels seus fills no va aconseguir el tron, tot i que dos dels seus nets finalment ho aconseguirienː els emperadors Kenzō i Ninken.

No se sap on és la tomba de Richū.^[2] L'emperador és venerat tradicionalment amb un memorial situat al santuari sintoista (misasagi) de Sakai, Osaka. L'Agència de la Casa Imperial designa aquesta ubicació com el mausoleu de Richū. Tenia el nom formal de Mozu no mimihara no minami no misasagi.^[10] També se l'identifica com el Kami Ishizu Misanzai [ja] kofun.

Consorts i descendència

Consort imperial Kuro-hime (黒くろ媛ひめ), filla de Katsuragi no Ashita no Sukure.
- Primer fill: el príncep Iwasaka no Ichinobe no Oshiwa (磐いわ坂ざか市し辺べ押磐いわ皇子おうじ), pare de l'emperador Kenzō i de l'emperador Ninken
- Princep Mima (御ご馬うま皇子おうじ, m. 456)
- Princesa Aomi no Himemiko (青海あおみ皇すめらぎ女おんな, 441 - 484)
Emperadriu: princesa Kusakanohatabino-hime (草香くさか幡はた梭皇すめらぎ女おんな), filla de l'emperador Ōjin
- La princesa Nakashi no Hime (中ちゅう磯いそ皇すめらぎ女おんな), esposa del príncep Ōkusaka, es va casar després amb l'emperador Anko
Concubina: Futohime no Iratsume (太ふとし姫ひめ郎ろう姫ひめ), filla del príncep Funashiwake
Concubina: Takatsuru no Iratsume (高こう鶴づる郎ろう姫ひめ), filla del príncep Funashiwake

Referències

↑ «履中天皇りちゅうてんのう (17» (en japonès). Agència de la Casa Imperial. [Consulta: 30 novembre 2020].
↑ ^2,0 ^2,1 Titsingh, 1834, p. 24-25.
↑ Brown i Ishida, 1979, p. 111.
↑ Ponsonby-Fane, 1959, p. 38.
↑ «Kofun Culture» (en anglès). Arqueologia del Japó. [Consulta: 30 novembre 2020].
↑ Titsingh, 1834, p. 34-36.
↑ Aston, 1896, p. 109.
↑ Aston, 1896, p. vol. 1, pp. 301–311..
↑ Nihon Shoki, Cap. 12
↑ Ponsonby-Fane, 1959, p. 419.

Vegeu també

Bibliografia

Aston, William George. Nihongi: Chronicles of Japan from the Earliest Times to A.D. 697 (en anglès). Londres: Kegan Paul, Trench, Trubner, 1896. OCLC 448337491.
Brown, Delmer Myers; Ishida, Ichirō. A Translation and Study of the Gukanshō, an Interpretative History of Japan Written in 1219 (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1979. ISBN 9780520034600.
Ponsonby-Fane, Richard Arthur Brabazon. The Imperial House of Japan (en anglès). Kioto: Ponsonby Memorial Society, 1959. OCLC 194887.
Titsingh, Isaac. Nipon o daï itsi ran, ou Annales des empereurs du Japon (en francès), 1834.

Enllaços externs

Suposat mausoleu de Richū. (anglès)

[1] «履中天皇りちゅうてんのう (17» (en japonès). Agència de la Casa Imperial. [Consulta: 30 novembre 2020].

[FOOTNOTETitsingh183424-25-2] 2,0 ^2,1 Titsingh, 1834, p. 24-25.

[FOOTNOTEBrownIshida1979111-3] Brown i Ishida, 1979, p. 111.

[FOOTNOTEPonsonby-Fane195938-4] Ponsonby-Fane, 1959, p. 38.

[5] «Kofun Culture» (en anglès). Arqueologia del Japó. [Consulta: 30 novembre 2020].

[FOOTNOTETitsingh183434-36-6] Titsingh, 1834, p. 34-36.

[FOOTNOTEAston1896109-7] Aston, 1896, p. 109.

[FOOTNOTEAston1896vol._1,_pp._301–311.-8] Aston, 1896, p. vol. 1, pp. 301–311..

[9] Nihon Shoki, Cap. 12

[FOOTNOTEPonsonby-Fane1959419-10] Ponsonby-Fane, 1959, p. 419.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]