(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Rubiol pudent - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Rubiol pudent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRubiol pudent
Agaricus xanthodermus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
[[Fitxer:|Edibilitat|35px]]

Bolet tòxic

Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereAgaricus
EspècieAgaricus xanthodermus Modifica el valor a Wikidata
Genev., 1876
Nomenclatura
Sinònims
Agaricus pseudocretaceus
Agaricus xanthoderma
Agaricus xanthodermus var. macrosporus
Agaricus meleagris var. grisea
Psalliota xanthoderma var. grisea
Psalliota xanthoderma var. lepiotoides
Psalliota xanthoderma var. meleagrioides Modifica el valor a Wikidata
Rubiol pudent (Agaricus xanthodermus).

El rubiol pudent (Agaricus xanthodermus, del grec modern xantós -groc- i dérma -pell- pel seu color groc) és el rubiol més corrent d'entre els del grup dels rubiols pudents. Es pot considerar l'espècie tòxica més coneguda dins de l'ordre dels agaricals.

Morfologia

[modifica]

Capell: pot arribar als 10 cm de. De primer, és campanulat i finalment aplanat, de color blanc bru amb el centre més fosc.

Làmines: són de color blanc, després rosades i finalment marrons i violàcies.

Peu: és cilíndric, blanc, amb un anell poc consistent de base bulbosa, i es taca amb el tacte.

Hàbitat

[modifica]

A l'estiu i a la tardor creix en grups als prats i als marges dels camins.

Es troba àmpliament distribuït per Nord-amèrica, Europa i el nord d'Àfrica i, darrerament, ha estat introduït a Austràlia.[1]

Comestibilitat

[modifica]

És un bolet tòxic i la seua intoxicació és benigna, ja que es limita a lleugers trastorns estomacals.

Risc de confusió amb altres espècies

[modifica]

Es reconeix fàcilment per la seua desagradable olor (que recorda la tinta o el iode) al revés de les espècies mengívoles d'aquest mateix ordre, que sovint fan olor d'anís. A més, quan es trenca o es talla, es taca immediatament de groc, sobretot a la base del peu.

Referències

[modifica]
  1. Courtecuisse, R. & Duhem, B. (1994) Guide des champignons de France et d'Europe, Delachaux et Niestlé, ISBN 2-603-00953-2

Bibliografia

[modifica]
  • Collins Gem Guide: Mushrooms and Toadstools, Stefan Buckzacki (1982).