(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Rudolf Schmitt - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Rudolf Schmitt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRudolf Schmitt

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1830 Modifica el valor a Wikidata
Wippershain (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1898 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Radebeul (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRadebeul Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRadebeul Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Marburg Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAdolph Wilhelm Hermann Kolbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Dresden
Universitat de Kassel Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesAmé Pictet Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rudolf Schmitt (Wippershainf, Hessen-Kassel, Alemanya, 5 d'agost de 1830 - Radebeul, Alemanya, 18 de febrer de 1898) fou un químic alemany que, juntament amb Adolph Wilhelm Hermann Kolbe descobrir la reacció de Kolbe-Schmitt.

Biografia

[modifica]

Schmitt era el segon de vuit germans fills d'un predicador. Durant la seva infància visqué en diferents poblacions i estudià secundària a Marburg. El 1853 entrà a la Universitat de Marburg on començà estudiant matemàtiques, teologia i química, però més tard es decantà per aquesta darrera. Després anà a treballar amb Hermann von Fehling a la Universitat de Stuttgart, però tornà a treballar amb Adolph Kolbe el 1857.

Pel seu treball sobre l'àcid sulfanílic rebé el seu doctorat en 1861 i pel seu treball sobre l'àcid salicílic rebé la seva habilitació en 1863. Treballà a la Universitat de Kassel i després a l'escola comercial a Nuremberg. A causa d'una explosió d'un tub de vidre ple de sulfur d'hidrogen perdé el seu ull dret el 1869. Passà la major part de la seva carrera acadèmica a la Universitat Tecnològica de Dresden, primer a un institut politècnic i el 1890 a una Escola Tècnica. Fou elegit rector de la Universitat el 1891, però hagué de renunciar a causa de la seva mala salut. Abandonà la seva feina definitivament el 1893.