Antoni Abat
 Talla del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg) | |
| Nom original | (el) Ἀντώνιος  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Ἀ 251 (Gregorià) Coma (Egipte) (en)  |
| Mort | c. 357 (105/106 anys) Tebes (Egipte) |
| Sepultura | Monestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); en 561, cos traslladat a Alexandria; el 663, a Constantinoble; s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère, França) |
| Residència | Dayr al-Maymun (en) (286–305) |
| Religió | Cristianisme |
| Es coneix per | "Pare de tots els monjos" |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo cristià, anacoreta, escriptor |
| Període | Imperi Romà |
| abat; Pare Venerable, Portador de Déu | |
| |
| Celebració | Tota la cristiandat |
| Pelegrinatge | Monestir de Sant Antoni; Saint-Antoine l'Abbaye |
| Festivitat | 17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes) |
| Iconografia | Vell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines |
| Patró de | Animals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); traginers i corredors d'animals; el Perelló; Illes Balears, Menorca, Sant Antoni de Portmany (Eivissa); Orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena |
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.[1] Va néixer en el si d'una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d'ermità.[2] El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.[1]
Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així com la visita que feu a sant Pau l'ermità.[3] A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses.[3]
Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l'ergotisme que curaven els antonians.[3] Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el seu nom.[1] Se'l considera patró dels animals,[2] dels pagesos i dels traginers.[4] Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs.[1][4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antoni Abat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Qui era, segons la tradició cristiana, Sant Antoni Abat?». [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Sant Antoni Abat | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Sant Antoni Abat, 17 de gener. Calendari l'Ermità», 13-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
Bibliografia
- Joan Rallo i García. Aproximació a Sant Antoni. Vida, trufes, ergotisme i dimonis. Majorals de Sant Antoni 1997. Morella, 1996.