Semyon Gershgorin
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Семён Аронович Гершгорин 24 agost 1901 Prujani (Imperi Rus) |
Mort | 30 maig 1933 (31 anys) Sant Petersburg (Unió Soviètica) |
Formació | Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg (–1923) |
Activitat | |
Camp de treball | Àlgebra, teoria d'equacions diferencials i anàlisi numèrica |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Institut d'Enginyeria Mecànica (1930–1933) Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg (1923–1930) |
Obra | |
Obres destacables |
Semyon Gershgorin (rus: Семён Аронович Гершгорин) (Prujani, 24 d'agost de 1901 - Sant Petersburg, 30 de maig de 1933) va ser un matemàtic soviètic.
Nascut a Prujani (avui Belarús) el 1901, el 1923 es va graduar a l'Institut Tecnològic de Petrograd. Del 1930 al 1933 va ser professor a l'Institut Politècnic de Leningrad. Va morir sobtadament de malaltia el 1933.[1] Va ser membre de la Societat de Física i Matemàtica de Leningrad i va treballar per l'Institut de Construcció de Maquinària.[2]
En la seva curta vida, Gershgorin va publicar una dotzena d'articles científics, alguns d'ells en alemany.[3] Els seus treballs versen sobre àlgebra, teoria de funcions de variable complexa, mètodes d'aproximació i numèrics i equacions diferencials.[4] En un article de 1925 va proposar un intricat mecanisme per resoldre l'equació de Laplace[5] i el 1926 va descriure els mecanismes d'enllaç de les operacions complexes.[6] El 1929 en va construir un mecanisme de càlcul amb xarxes de components elèctrics[4] que ha estat utilitzat en ordinadors fins a finals del segle xx.[6] També va demostrar el teorema del cercle que porta el seu nom.[7]
El seu cognom ha estat transliterat de molt diverses formes: Geršagorin, Gerschgorin o Gerszgorin: a més, en ser d'avantpassats jueus, també va ser transliterat de l'ídix com Hirshhorn o Hirschhorn.
Referències
[modifica]- ↑ Varga, 2004, p. 190.
- ↑ Артоболевский i Боголюбов, 2013, p. 368.
- ↑ Tee, 2004, p. 3-5.
- ↑ 4,0 4,1 Tee, 2004, p. 2.
- ↑ Одинец, 2013, p. 51.
- ↑ 6,0 6,1 Губарев, 2011, p. 114.
- ↑ Olver i Shakiban, 2018, p. 420.
Bibliografia
[modifica]- Артоболевский, И.И.; Боголюбов, А.Н.. «Теория механизмов я машин». A: Л.И. Седов (ed.). Механика в СССР за 50 лет (en rus). Рипол Классик, 2013, p. 363-399. ISBN 978-5-45850-766-0.
- Fujino, Seiji; Fischer, Joaquim «On Some Contributions of S.A. Gerschgorin» (en anglès). Information, Vol. 2, Num. 2, 1999. ISSN: 1343-4500.
- Губарев, Василий Васильевич. Информатика. Прошлое, настоящее, будущее (en rus). РИЦ Техносфера, 2011. ISBN 978-5-94836-288-5.
- Одинец, В.П.. Зарисовки по истории компьютерных наук (en rus). Сыктывкар : Коми пединститут, 2013. ISBN 978-5-87661-246-5.
- Olver, Peter J.; Shakiban, Chehrzad. Applied Linear Algebra (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-91040-6.
- Tee, Garry J. «Semyon Aronovich Gershgorin» (en anglès). IMAGE - The Bulletin of the International Linear Algebra Society, Vol. 32, 2004, pàg. 2-6. ISSN: 1533-8991.
- Varga, Richard S. Geršgorin and His Circles (en anglès). Springer, 2004. ISBN 3-540-21100-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Semyon Gershgorin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Боднарчук, Д.В.; Ростовцев, Е.А. «Гершгорин Семён Аронович». Биографика СПбГУ, 2012. [Consulta: 8 maig 2021]. (rus)
- «ГЕРШГОРИН, СЕМЁН АРОНОВИЧ». История ЭВМ. [Consulta: 8 maig 2021]. (rus)