Sextant A
 Sextant A | |
|---|---|
 | |
| Tipus | galàxia de baixa brillantor superficial, galàxia nana irregular, font HI (21 cm) i font d'infrarojos  |
| Tipus morfològic | dI[1] |
| Descobert per | Fritz Zwicky |
| Data de descobriment | 1942 |
| Constel·lació | Sextant |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 1,45 Mpc [2] |
| Desplaçament cap al roig | 0,001081[3] |
| Magnitud aparent (V) | 11,93 (banda V)[4] |
| Velocitat radial | 324 km/s[5] |
| Ascensió recta ( | 10h 11m 0.4992s[6] |
| Declinació ( | -5° 18' 29.988''[6] |
| Part de | Grup Local |
| Catàlegs astronòmics | |
AGC 500034 (Arecibo General Catalog) DDO 75 (David Dunlap Observatory Catalogue) GSC 04907-00713 (GSC) HIPASS J1010-04 (HI Parkes All Sky Survey) IRAS F10085-0427 (IRAS) LEDA 29653 (Lyon-Meudon Extragalactic Database) UGCA 205 (addenda de l'Uppsala General Catalogue)
| |
Sextant A és el nom d'una galàxia nana irregular en la constel·lació del Sextant. De magnitud aparent 11,9 és una galàxia de baixa lluminositat superficial, és a dir, emet menys llum per unitat d'àrea que una galàxia normal. Amb un diàmetre d'uns 5000 anys llum, s'hi troba a 4,3 milions d'anys llum de distància.
Sextant A és una de les galàxies més distants del Grup Local, formant part d'un subgrup anomenat Grup de NGC 3109. Prop dels límits del Grup Local, és possible que no s'hi trobe lligada gravitacionalment al mateix.
Sextant A s'hi caracteritza per la seva peculiar forma quadrada. Hom pensa que fa 100 milions d'anys alguna cosa va iniciar una ona de formació estel·lar al centre de Sextant A. Estels massius i de curta vida van explotar com a supernoves, la qual cosa al mateix temps va generar la formació de nous estels i de noves supernoves, finalment va donar lloc a un "núvol" en expansió, que des de la nostra perspectiva té forma aproximadament quadrada.[7]
En l'actualitat Sextant A continua formant estels. Algunes d'ells, molt massius, il·luminen les superbombolles d'hidrogen ionitzat que s'hi detecten a l'Est i a l'Oest de la galàxia com va confirmar recentment el Gran Telescopi Canàries.[8]
Va ser descoberta el 1942 per Fritz Zwicky.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Identifying Local Group field galaxies that have interacted with the Milky Way» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2012, pàg. 1808–1818. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2012.21793.X.
- ↑ «The Local Tully-Fisher relation for dwarf galaxies». Astronomical Journal, 2017, pàg. 6–6. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/6.
- ↑ Afirmat a: Third Reference Catalogue of Bright Galaxies, Version 9. Autor: Gérard de Vaucouleurs. Editorial: Springer Science+Business Media. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1991.
- ↑ Robert Kennicutt «The Spitzer Local Volume Legacy (LVL) global optical photometry» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 9-2014, pàg. 881–889. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1580.
- ↑ Riccardo Giovanelli «A Digital Archive of H I 21 Centimeter Line Spectra of Optically Targeted Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 9-2005, pàg. 149–162. DOI: 10.1086/431550.
- ↑ 6,0 6,1 Laurent Cambrésy «HYPERLEDA. I. Identification and designation of galaxies» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 25-11-2003, pàg. 45–55. DOI: 10.1051/0004-6361:20031411.
- ↑ Astronomy picture of the day, NASA (en anglès)
- ↑ Camacho, I.; Garcia, M.; Herrero, A.; Simón-Díaz, S. «OB stars at the lowest Local Group metallicity» (en anglès). Astronomy & Astrophysics, 585. DOI: 10.1051/0004-6361/201425533. ISSN: 0004-6361 [Consulta: 12 desembre 2017].
