Esquerra Verda (Dinamarca)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | F i SF  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | popular socialism (en)  política verda socialisme democràtic socialisme de mercat | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Història | |||||
| Separat de | Partit Comunista de Dinamarca | ||||
| Creació | 15 febrer 1959 | ||||
| Fundador | Aksel Larsen | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica | ||||
| Membres | 9.206 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Pia Olsen Dyhr (2014–) | ||||
| Joventuts | Youth of the Socialist People's Party (en) (1969–) | ||||
| Afiliació internacional | Global Greens (associat) | ||||
| Afiliació europea | NGLA | ||||
| Grup al Parlament Europeu | Verds/EFA | ||||
| Diputats | 15 / 179 | ||||
| Eurodiputats | 2 / 13 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | sf.dk | ||||
 
| |||||
Esquerra Verda[1] (en danès, Socialistisk Folkeparti, lit. ‘Partit Popular Socialista’) és un partit polític danès fundat el 15 de febrer de 1959 per Aksel Larsen, líder del Partit Comunista de Dinamarca i agent de la CIA, que fou expulsat del partit per criticar la invasió d'Hongria de 1956, i s'escindí cercant una tercera via entre capitalisme i socialisme. Abans se’l coneixia com a Partit Popular Socialista (que seria la traducció literal del danès), però l'any 2022 el partit va decidir que, a escala internacional, s'anomenaria Green Left o «Esquerra Verda».[1]
Història
[modifica]A les eleccions legislatives daneses de 1960 va obtenir 11 escons, i en va perdre un a les de 1964. Durant els anys 60 es va involucrar en el moviment pacifista i antinuclear. A les eleccions de 1966 va arribar als 20 escons i formà govern de majoria amb els socialdemòcrates, però el 1967 trencaren per disputes contínues i s'escindiren els Socialistes d'Esquerra (VS). A les eleccions de 1968 va perdre 9 escons i Larsen fou substituït per Sigurd Omann.
A les eleccions de 1971 recuperà terreny al VS i obtingué 6 escons. El 1972 va fer campanya contra l'entrada danesa a la Unió Europea, cosa que el va condemnar a la marginació i a les eleccions de 1973 va perdre els sis escons guanyats. El 1974 Omann dimití i deixà el càrrec a Gert Petersen. A les eleccions de 1975 va perdre dos escons més.
Durant els anys 70 va canviar el programa i orientació cap al medi ambient i noves tendències. A les eleccions de 1981 va doblar la seva representació fins a 21 escons, que va mantenir a les de 1984. Va fer campanya pel No al referèndum del Tractat de l'Acta Única Europea de 1986.
El 1991 el cap fou Holger K. Nielsen i el 1992 va fer campanya pel No al referèndum pel Tractat de Maastricht, i canvià de postura després del Tractat d'Edinburg, que donava garanties als danesos. Aprovació programa Mod Nye Tider (Cap als Nous Temps). A les eleccions de 1994 va perdre terreny davant l'Aliança Roja-Verda, i el seu eurodiputat, sense consentiment del partit, va asseure amb el Partit Verd Europeu i no amb Esquerra Verda Nòrdica.
Durant el referèndum pel Tractat d'Amsterdam de 1998 va dirigir la campanya del no. Entre 1993 i 2001 va donar suport al govern socialdemòcrata-social-liberal de Poul Nyrup Rasmussen, i el 2000 va fer campanya pel no sobre l’adopció de l'euro. Després de les eleccions de 2001 la seva influència va decaure, tot i controlar alcaldies com les de Vejle, Them, Nakskov, Kalundborg i Maribo. A les eleccions legislatives daneses de 2005 va treure un dels seus pitjors resultats, i fou nomenat nou cap del partit Villy Søvndal. El 2006 va fer campanya pel sí a la Constitució Europea i a les eleccions de 2007 va doblar els seus escons.
Resultats electorals
[modifica]| Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1960 | 149,440 | 6.1 (#4) | 11 / 179 |
Nou | Oposició |
| 1964 | 151,697 | 5.8 (#4) | 10 / 179 |
 1
|
Oposició |
| 1966 | 304,437 | 10.9 (#4) | 20 / 179 |
 10
|
Suport extern (1966–67) |
| Oposició (1967–68) | |||||
| 1968 | 174,553 | 6.1 (#5) | 11 / 179 |
9
|
Oposició |
| 1971 | 262,756 | 9.1 (#5) | 17 / 179 |
6
|
Suport extern |
| 1973 | 183,522 | 6.0 (#7) | 11 / 179 |
6
|
Oposició |
| 1975 | 150,963 | 5.0 (#7) | 9 / 179 |
2
|
Suport extern |
| 1977 | 120,357 | 3.9 (#6) | 7 / 179 |
2
|
Oposició |
| 1979 | 187,284 | 5.9 (#5) | 11 / 179 |
4
|
Suport extern |
| 1981 | 353,373 | 11.3 (#3) | 21 / 179 |
10
|
Oposició |
| 1984 | 387,122 | 11.5 (#4) | 21 / 179 |
= | Oposició |
| 1987 | 490,176 | 14.6 (#3) | 27 / 179 |
6
|
Oposició |
| 1988 | 433,261 | 13.0 (#3) | 24 / 179 |
3
|
Oposició |
| 1990 | 268,759 | 8.3 (#4) | 15 / 179 |
9
|
Oposició |
| 1994 | 242,398 | 7.3 (#4) | 13 / 179 |
2
|
Suport extern |
| 1998 | 257,406 | 7.6 (#4) | 13 / 179 |
= | Suport extern |
| 2001 | 219,842 | 6.4 (#5) | 12 / 179 |
1
|
Oposició |
| 2005 | 201,047 | 6.0 (#6) | 11 / 179 |
1
|
Oposició |
| 2007 | 450,975 | 13.0 (#4) | 23 / 179 |
12
|
Oposició |
| 2011 | 326,082 | 9.2 (#5) | 16 / 179 |
7
|
Coalició (2011–14) |
| Suport extern (2014–15) | |||||
| 2015 | 148,027 | 4.2 (#8) | 7 / 179 |
9
|
Oposició |
| 2019 | 272,093 | 7.7 (#5) | 14 / 179 |
7
|
Suport extern |
| 2022 | 293,186 | 8.3 (#4) | 15 / 179 |
1
|
Oposició |
| Font: Folketingets Oplysning | |||||
| Any | Grup | Vots | % | Escons | +/- |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | COM | 81,991 | 4.7 (#7) | 1 / 15 |
Nou |
| 1984 | 183,580 | 9.2 (#5) | 1 / 15 |
= | |
| 1989 | 162,902 | 9.1 (#5) | 1 / 16 |
= | |
| 1994 | NGLA | 178,543 | 8.6 (#6) | 1 / 16 |
= |
| 1999 | GUE/NGL | 140,053 | 7.1 (#7) | 1 / 16 |
= |
| 2004 | G/EFA | 150,766 | 8.0 (#5) | 1 / 14 |
= |
| 2009 | 371,603 | 15.9 (#3) | 2 / 13 |
1
| |
| 2014 | 249,305 | 11.0 (#4) | 1 / 13 |
1
| |
| 2019 | 364,895 | 13.2 (#3) | 2 / 14 |
1
| |
| 2024 | 426,472 | 17.42 (#1) | 3 / 15 |
1
|
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Scanpix, Ritzau. «SF får et nyt engelsk navn uden socialister og folkeparti [SF obté un nom nou en anglés sense socialistes ni partit popular]» (en danès). Berlingske Media, 19-03-2022. [Consulta: 28 desembre 2022].