Tafulla
| Tipus | unitat de superfície  |
|---|
La tafulla (de l'àrab taḥwila, 'peça de terra') és una unitat de superfície agrària[1] usada a la part meridional del País Valencià, d'origen àrab. Al llarg de l'època medieval era general als territoris on a les hortes romangué la població musulmana, com demostra el nom del municipi Altafulla. Aquesta mesura és de dimensions variables entre territoris, perquè a la zona de Múrcia equival a 1118m2 i a Elx, 953m2.[2] Açò es dona perquè en l'època de repartiment de terres arran de la conquesta cristiana es va decidir per aquest criteri arbitrari com a solució davant la qualitat desigual de la terra.[3]
El manteniment de la tafulla com a mesura agrària al sud valencià es remunta al 1304, any de la sentència Arbitral de Torrellas en què s'annexaven els territoris actualment al sud de la línia Biar-Busot, que formaven part del Regne de Múrcia, en aquell temps anomenades com a «dellà Xixona».[4] Malgrat que els furs de València van ser imposats per part de Jaume II, l'extensió dels seus termes i la seua proximitat amb el regne de Granada, així com la condició portuària d'Alacant, van motivar la institució d'una sèrie de franqueses o privilegis, entre els quals es trobà el fet de no tornar a mesurar les terres donades als pobladors d'Oriola, fet que causaria un desajustament legal i fiscal amb els propietaris, que es va fer extensiu a la resta de territoris, amb l'excepció d'Elx, que tardaria uns anys ser-li concedit aquest privilegi per la seua condició de senyoriu privat. El manteniment de la mesura de la tafulla fou un d'aquests privilegis, que actuaven com a excepcions al codi imposat pels nous furs de València i un manteniment de la tradició dels furs de Múrcia anteriors.[4]
A més de a Múrcia, la tafulla es manté en algunes parts de Castella - la Manxa.
Referències
[modifica]- ↑ «Tafulla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guinot Rodríguez, Enric. Repartiments a la Corona d'Aragó (segles XII-XIII). Universitat de València, 2007, p. 172. ISBN 8437067529.
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Repartiment de terres a Oriola després de Jaume II». Acta Historica et Archaeologica Medievalia, 2001, pàg. 517.
- ↑ 4,0 4,1 Ferrer Mallol, María Teresa «Les terres meridionals del País Valencià després de l'annexió (1304): la població i l'organització del territori i de l'economia». La Mediterrània de la Corona d'Aragó, segles XIII-XVI & VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas, 1304-2004 : XVIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, València 2004, 9-14 setembre, vol. 2. Universidad de Valencia = Universitat de València, 2005, pàg. 2041–2060.
Vegeu també
[modifica]Unitats de mesura tradicionals de la Corona d'Aragó | |
|---|---|
| Mesura de massa | |
| Mesura de volum | |
| Mesura de longitud | |
| Mesura de superfície | |
| Mesura d'àrids i gra | |
| Metalls preciosos | |
