Tribunal d'Ordre Públic
Convent de las Salesas Reales, Antiga seu del TOP (1963-1977) | |
Dades | |
---|---|
Nom curt | TOP |
Tipus | Tribunal |
Objectius | Garantir l'estabilitat de la dictadura |
Història | |
Reemplaça | Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme |
Creació | 2 de desembre de 1963 |
Data de dissolució o abolició | 4 de gener de 1977 |
Activitat | |
Àmbit | Estat espanyol |
Governança corporativa | |
Seu |
|
El Tribunal d'Ordre Públic, també conegut com a TOP, fou una instància judicial especial existent en la fase final del franquisme. Tenia la missió de reprimir les conductes que sota aquest règim dictatorial eren considerades delictes polítics i garantir l'estabilitat del règim franquista.[1]
Fou creat a Madrid el 2 de desembre de 1963 com a continuació del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme i tenia jurisdicció sobre tot Espanya. S'hi jutjaven els delictes contra l'ordre públic, en especial els de caràcter político-social, contra la seguretat exterior de l'estat, contra el consell de ministres i contra la forma de govern, és a dir, el que es considerava sedició, rebel·lió, desordres públics i propaganda il·legal.
Al llarg dels seus gairebé catorze anys de funcionament van ser encausats i condemnats milers de ciutadans. Processos com el famós Procés 1001, contra destacats dirigents del sindicat Comissions Obreres, van correspondre al TOP.
Fou dissolt el 1977 per un decret de Joan Carles I i reconvertit en l'Audiència Nacional.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Tribunal d'Ordre Públic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Olarieta Alberdi, Juan Manuel «El origen de la Audiencia Nacional». Jueces para la democracia, 29, 1997, pàg. 29–33. ISSN: 1133-0627.
Bibliografia
[modifica]- Del Águila, Juan José. El TOP. La represión de la libertad (1963-1977) (en castellà). 2a edició. Madrid: Planeta, 2020. ISBN 978-84-7471-142-4.
- Tébar, Javier (coord.). TOPCAT 1963-1977: l'antifranquisme català davant el Tribunal de Orden Público (pdf). Barcelona: Fundació Cipriano García, 2010, p. 58 (Memorial Democràtic).