Tuhualita

Tuhualita
Fórmula química	NaFe2+Fe3+Si₆O15
Epònim	Mayor Island
Localitat tipus	Tuhua, Badia de Plenty, Nova Zelanda
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DN.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DN.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.21
Dana	66.3.4.1
Heys	16.18.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 14,31 Å; b = 17,28 Å; c = 10,11 Å;
Color	blau fosc a negre
Exfoliació	bona en (001), (010) i (100)
Tenacitat	molt fràgil
Densitat	2,89(2) g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nαあるふぁ = 1,608 nβべーた = 1,612 nγがんま = 1,621
Birefringència	δでるた = 0,013
Angle 2V	mesurat: 61° a 70°, calculat: 68°
Dispersió òptica	r < v
Impureses comunes	Ti, Zr, Al, Mn, Mg, Ca, F, Cl, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Tuh
Referències

La tuhualita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la tuhualita. Rep el nom de Tuhua, un volcà de Nova Zelanda, la localitat tipus per a aquesta espècie.

Característiques

La tuhualita és un silicat de fórmula química NaFe²⁺Fe³⁺Si₆O₁₅. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tuhualita pertany a «09.DN - Inosilicats amb 6 cadenes dobles periòdiques» juntament amb els següents minerals: emeleusita, zektzerita, semenovita-(Ce) i ashcroftina-(Y).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al volcà Tuhua, a la badia de Plenty (Nova Zelanda). També ha estat descrita a l'illa italiana de Pantel·leria (Sicília), al massís de Khaldzan Buragtag (Província de Khovd, Mongòlia) i a la glacera Dara-i-Pioz (Tadjikistan). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.