(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Umm Nidal - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Umm Nidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaUmm Nidal
Biografia
Naixement24 desembre 1949 Modifica el valor a Wikidata
Shuja'iyya (Estat de Palestina) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 2013 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Hospital Al-Shifa Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFranja de Gaza Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Maryam Mohammad Yousif Farhat (àrab: مريم محمد يوسف فرحات, Maryam Muḥammad Yūsuf Farḥāt) o Mariam Farahat, coneguda popularment com a Umm Nidal (àrab: أم نضال, Umm Niḍāl, literalment ‘mare d'en Nidal’)[1] (Shuja'iyya, 1948 - 17 de març de 2013), va ser una activista islamista palestina i un dels candidats de Hamàs més populars que van sortir elegits a les eleccions legislatives palestines de 2006. Umm Nidal va enviar tres dels seus sis fills a missions suïcides de Hamàs contra Israel.

Mariam Farahat va esdevenir famosa després que aparegués filmada preparant, amb actitud de joia i d'alegria, el seu fill de disset anys Muhammad Farhat per a l'atac suïcida contra civils israelians que va tenir lloc el març del 2002. Després d'haver aconseguit entrar a l'assentament jueu d'Atzmona, Muhammad Farhat va disparar contra els alumnes i va llençar granades contra l'escola on estudiaven, amb un resultat de cinc adolescents morts i vint-i-tres més de ferits; al final, Farhat va morir a trets. Quan va sentir la notícia de la mort del seu fill, Mariam ho va celebrar cridant «Allahu Akbar!» i repartint capses de halva i xocolata.[2]

El seu fill gran Nidal fou mort el febrer del 2003 quan s'estava preparant per al seu atac contra els israelians, i un tercer fill Rawad va morir arran d'un atac aeri israelià duent el seu llançamíssils Qassam; els altres tres fills encara són vius.

En una entrevista publicada tant al setmanari arabo-israelià Kul al-Arab i al diari londinenc en àrab Al-Quds al-Arabi, Umm Nidal va reiterar que allò que ella denomina «martiri» (xahada, l'acte de gihad) és la més noble acció i un dels principis bàsics de l'islam.

En una entrevista difosa per Dream2 TV el 21 de desembre del 2005, va dir:

«Protegeixo els meus fills de desobeir Déu, o d'escollir un camí que no plagui a Déu. Això és el que temo per als meus fills. Però el sacrifici, gihad en nom de Déu, o dur a terme el seu deure — això em fa feliç.

No hi ha cap diferència entre operacions contra civils o contra soldats. Aquesta és la llei religiosa de l'islam. No m'invento pas res. Jo en això segueixo la llei religiosa de l'islam. Un musulmà sempre va amb molta cura de no matar un innocent perquè sap que llavors es condemnarà a les penes eternes de l'Infern. Però la qüestió no resulta pas tan senzilla. Ens basem en la llei religiosa de l'islam quan diem que no hi ha cap prohibició de matar aquella gent.

La paraula “pau” no significa pas el tipus de pau que vivim. Aquesta pau és, de fet, una rendició i una vergonya. Pau significa l'alliberament de tot Palestina, des del riu Jordà fins a la costa del Mediterrani. Quan això s'hagi aconseguit, si volen la pau, hi estarem preparats. Han de viure sota la bandera d'un estat islàmic. Aquest és el futur de Palestina per al qual lluitem.»[3]

Reaccions

[modifica]

El 29 de juny del 2002, el professor Sari Nusseibeh va declarar en una entrevista a Al-Jazeera amb Umm Nidal:

«Quan sento les paraules d'Umm Nidal, recordo el hadit que estableix que “El Paradís es troba sota els peus de les mares”.»[4]

Referències

[modifica]
  1. Tot i que aquest sobrenom o kunya es deu al fet que el seu primogènit es deia Nidal, es dona la circumstància que, en àrab, Nidal significa «lluita», «combat», de forma que el sobrenom també pot interpretar-se com «mare de la lluita».
  2. La candidata al consell legislatiu palestí i mare de tres terroristes de Hammas Umm Nidal Farhat: Els israelians no són pas civils i no hi ha cap prohibició de matar-los; Estic disposada a sacrificar els meu deu fills Entrevistada per Dream2 TV televisat el 21 de desembre del 2005. MEMRI TV
  3. Ibid.
  4. Andrew G. Bostom, Meet Candidate "Martyr Mom"[Enllaç no actiu] a FrontPageMagazine, 5 de gener del 2006

Enllaços externs

[modifica]