What a Way to Go!
Fitxa | |
---|---|
Direcció | John Lee-Thompson |
Protagonistes | Shirley MacLaine Paul Newman Robert Mitchum Dean Martin Gene Kelly Robert Cummings Dick Van Dyke Margaret Dumont Dick Wilson Gérard Férat Lou Nova Marcel Hillaire Maurice Marsac Michel Gudin Paul Ville Tom Conway Wally Vernon Yves Brainville Reginald Gardiner Teri Garr Barbara Bouchet Douglass Dumbrille Christopher Connelly Bill Corcoran Burt Mustin Phil Arnold Fred Aldrich Marjorie Bennett |
Producció | Arthur P. Jacobs |
Guió | Betty Comden i Adolph Green |
Música | Nelson Riddle |
Fotografia | Leon Shamroy |
Muntatge | Marjorie Fowler |
Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1964 |
Durada | 111 min |
Idioma original | anglès francès |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica i cinema musical |
Lloc de la narració | Washington DC |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
What a Way to Go! és una pel·lícula estatunidenca del 1964 dirigida per J. Lee Thompson. És protagonitzada per Shirley MacLaine, Paul Newman, Robert Mitchum, Dean Martin, Gene Kelly, Robert Cummings i Dick Van Dyke en els papers principals.
Guardonada amb el premi Silver Sail del Festival Internacional de Cinema de Locarno 1964 al millor actor (Gene Kelly).
Argument
[modifica]Comèdia negra a l'entorn d'una rica vídua, Louisa Foster (Shirley McLaine) que, després d'haver perdut prematurament els seus quatre marits, dóna una quantitat milionària a obres de caritat. Les autoritats d'Impostos pensen que ha perdut la raó i l'envien a un psiquiatre.[1]
Repartiment
[modifica]- Shirley MacLaine... Louisa May Foster
- Paul Newman... Larry Flint
- Robert Mitchum... Rod Anderson, Jr.
- Dean Martin... Leonard 'Lennie' Crawley
- Gene Kelly... Pinky Benson
- Robert Cummings... Dr. Victor Stephanson
- Dick Van Dyke... Edgar Hopper
- Margaret Dumont... Senyora Foster
- Anton Arnold... Senyor Foster
- Lou Nova... Trentino
- Fifi D'Orsay... Baronessa
Nominacions
[modifica]- Shirley MacLaine va ser candidata al premi BAFTA a la millor actriu estrangera.
- Paul Newman va ser candidat al premi Golden Llorer al millor actor.
- Ted Haworth, Stuart A. Reiss, Walter M. Scott i Jack Martin Smith van ser candidats al premi Oscar a la millor direcció artística.
- Edith Head i Moss Mabry van ser candidats al premi Oscar al millor vestuari, en color.
- Marjorie Fowler va ser candidata al premi Eddie que concedeix la societat de muntadors dels Estats Units American Cinema Editors (ACE).
Comentaris
[modifica]Va ser una pel·lícula pensada per a Marilyn Monroe en el paper principal. L'actriu anava a trobar-se en un mateix film amb els galants més cobejats de l'època: Paul Newman, Robert Mitchum, Dean Martin, Gene Kelly, Robert Cummings i Dick Van Dyke. El 1962 va morir Marilyn; no obstant això, el projecte va sobreviure i el paper que havia estat pensat per a Marilyn va acabar recaient en Shirley MacLaine.
Referències
[modifica]- ↑ «What a Way to Go!». The New York Times.
Enllaços externs
[modifica]- http://tcmdb.com/title/title.jsp?scarletttitleid=95411 Arxivat 2007-10-01 a Wayback Machine.[1] Arxivat 2007-10-01 a Wayback Machine..
- http://movies2.nytimes.com/gst/movies/movie.html?v_id=116375 Arxivat 2003-08-14 a Wayback Machine. [2] Arxivat 2003-08-14 a Wayback Machine..
- http://www.culturalianet.com/art/ver.php?art=8705 Arxivat 2005-12-02 a Wayback Machine. [3] Arxivat 2005-12-02 a Wayback Machine..
- http://www.mundocine.net/ella-sus-maridos-pelicula-4623.html*[4].