Allioli
 Allioli | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Llibres de texts i manuals a Viquillibres | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| País d'origen | França |
| Tipus |
emulsió i garlic sauce (en)  |
| Ingredients principals | all i oli d'oliva |
 | |
L'allioli és una salsa espessa, de color groguenc, feta d'alls picats finament i emulsionant-los amb oli d'oliva en un morter.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Amb un all fan l'allioli.[1]
- Allioli negat, dona'l al gat.[2][3]
- Allioli, pa torrat, aiguardent i figues seques, fan ballar endimoniat.[4]
- Per Sant Antoni, cargols amb allioli.[1]
- Sense un all, fan s'aioli.[4]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Dinc-dilinc-dinc.
Entre cames el tinc,
quant més el remene (o me'l remene),
més dur el tinc.[5]
- (var.) Dinc-dilinc-dinc.
Entre cames el tinc,
quant més voltes li pegue
més dur el tinc.[5]
- Dinc-dilinc-dinc.
Entre cames el tinc,
quant més oli li pose,
més lluent el tinc.[5]
- L'un li fa,
l'altre li té,
l'altre li mira
si li va bé.[6]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
No aconseguir lligar la salsa per haver-hi posat massa oli. També, desbaratar un negoci. (Empordà)
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Castells, 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «allioli». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Martí i Adell, 1991.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Fabra, Pompeu; De Montoliu, Manuel. Diccionari Aguiló. vol. 5 (M-O). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1924.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.