Lli
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Linum usitatissimum |
| Regne | planta |
 | |
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) Any de vi, any de lli.[2]
- El drap de lli cura set sagnies.[3]
- El lli ben filat, dóna drap doblat.[4]
- El lli, primerenc o tardà, fins per Sant Joan no florirà.[5]
- El lli, mentre neix i floreix, la meitat creix.[6]
- El vi no té bragues, ni de drap ni de lli.[7]
- No hi ha camises on no hi ha lli ni borratxos on no hi ha vi.[8]
- No servir per lli, ni per llana, ni per borra mal filada.[9]
- Per Sant Martí, ni faves ni lli.[10]
- Per Sant Miquel, el lli se'n torna al cel.[11]
- Per Sant Valentí, sembra ton lli.[3]
- Per Santa Creu lli pertot arreu[12]
- Pluja de Sant Martí, no deixa ni col ni lli.[13]
- Pluja per Sant Albí, ni palla ni vi ni herba ni lli.[14]
- Quan sembris el lli, mira que la pluja ja sigui aquí.[15]
- Sembra en creixent i arrenca amb minvant, i tindràs un lli com un gegant.[13]
- Val més tot en vi que tot en lli.[16]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 185.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Lli» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ 3,0 3,1 Amades, 1982, p. 785.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lli». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 127.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 563.
- ↑ Amades, 1982, p. 1068.
- ↑ Amades, 1982, p. 1064.
- ↑ Farell i Domingo, 1989, p. 23.
- ↑ Amades, 1982, p. 1000.
- ↑ Amades, 1982, p. 994.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 125.
- ↑ 13,0 13,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 109.
- ↑ Amades, 1982, p. 1040.
- ↑ Amades, 1982, p. 1118.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Farell i Domingo, Joan. Refranyer tèxtil català. Sabadell: Editorial Ausa, 1989. ISBN 8486329361.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.