Tarda
 El sol de la tarda de Joaquim Sorolla | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La tarda, també anomenada horabaixa a Mallorca, capvespre a Menorca i vesprada (contret habitualment en la parla oral com vesprà) al País Valencià, és la part del dia compresa entre el migdia i el vespre. Si bé el seu ús és bastant subjectiu, se sol considerar l'horari entre les 14h o 15h, o havent dinat, fins que es pon el sol, aproximadament a les 18h o 19h a l'hivern o les 20h a l'estiu.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- França és l'únic lloc on pots fer l'amor a la tarda sense que la gent estigui colpejant la teva porta.[1]
- (en anglès) France is the only place where you can make love in the afternoon without people hammering on your door.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A l'agost, vesprades de gos.[2]
- A Sant Martí, ni a la tarda ni al matí.[3]
- Al matí, vent serè; a les deu, tramuntana; al migdia, vent de dalt; i a la tarda, marinada.[4]
- Al temps de la cucut, al dematí pluja i a la tarda eixut.[5]
- Arc de Sant Martí al matí, pluja pel camí; arc de Sant Martí a la vesprada, pluja acabada.[5]
- Arc de Sant Martí, la pluja està ací; i de vesprada, la pluja és passada.[5]
- Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada.[2]
- El matí, vent cerç, a la tarda garbinada, perquè granin els blats com a boles de porrassa.[6]
- En Vassuar de matí, missa i sermó, i de vesprada, rosari i processó.[7]
- Guadassuar de matí, missa i sermó, i de vesprà' a robar.[8]
- Llevant al matí, a la tarda garbinada.[5]
- Migjorn de vesprada, fresca a la matinada.[6]
- Per Sant Sebastià, mitja hora al matí i mitja a la tarda, el dia s'allarga.[9]
- Quan l'arc de Sant Martí surt el matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada.[10]
- Si fa cerç al dematí i a la tarda garbinada, les espigues granaran com a boles de porrassa.[11]
- Si llampega a la tarda al Pedraforca, plou o pedrega al vespre.[12]
- Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat del vi; si plou a la tarda, collita esguerrada.[13]
- Tronada al matí, la tarda garbí.[6]
- Vent de dalt al matí, trons a la tarda.[14]
- Xativí, ni de vesprada ni de matí.[15]
- Xocolata i aigua freda, cagarines a la tarda.[2]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Celebrate Bastille Day With Our 15 Funny Quotes About France (And The French)». The Huffington Post, 11-07-2013. Arxivat de l'original el 1477534091. [Consulta: 30 setembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Coll i Martí, Josep «Refranys geogràfics al Pallars». Butlletí interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 13, (1983), pàg. 71-75 [Consulta: 19 octubre 2015].[]
- ↑ Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tarda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 109, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 110, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- ↑ Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 8-10 [Consulta: 1544602005].
- ↑ «Espiga». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. Arxivat de l'original el 1457240235. [Consulta: 6 setembre 2014].
- ↑ Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: l'Albíany=2010 (La Guita ; 11). ISBN 9788489751828.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern, 1950, p. 255-278.
- ↑ Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 275, Trons a remolar.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 170, Vol. 5. Sector central interior.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017].
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.