ulv
Suec
- Pronúncia: /ɵlv/
- Etimologia: Del suec antic ulver, del norrè ulfr. Primera documentació segle XIV. Cognat amb el danès ulv, el noruec ulv i l'islandès úlfur. Compareu amb el gòtic wulfs, el saxó antic wulf, el neerlandès mitjà wulf (neerlandès wulf), frisó antic i alt alemany antic wolf (alemany Wolf), anglès antic wulf (anglès wolf), així com el lituà vilkas, l'slavònic eclesiàstic antic vlĭkŭ i el sànscrit vṛ́kaḥ. De la mateixa arrel que va donar el llatí lupus i el grec λύκος (lýkos).
Nom
ulv c. (plural indefinit ulvar, plural definit ulvarna)
- (obsolet o de registre elevat) llop
Expressions
- en ulv i fårakläde — un llop amb pell de xai
Sinònims
Notes
La paraula ulv era tabú en suec antic, i per això va ser desplaçada per warg, que originalment volia dir 'criminal'. Altres eufemismes històrics són gråben (gris+pota) o tasse.
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada ulv al Svenska Akademiens ordlista.
- Per a més informació vegeu l'entrada ulv al Svensk ordbok.
- Per a més informació vegeu l'entrada ulv al Svenska Akademiens ordbok.