deure

Potser volíeu: deuré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈdɛw.ɾə/ⓘ
	balear /ˈdəw.ɾə/, /ˈdɛw.ɾə/
Occidental:	/ˈdew.ɾe/

• Rimes: -ɛwɾe
• Etimologia: De llatí dēbēre, segle XII, present actiu infinitiu de dēbeō, probablement a través de llatí vulgar *debĕre, derivat de habēre ‎(«tenir»).

Verb

deure trans., pron. ‎(pronominal deure's)

1. Tenir una obligació pendent amb algú altre.
2. Haver de tornar un objecte o un favor.
3. Estar forçat a fer alguna cosa.
4. Seguit d’infinitiu, ser probable o possible.

   A aquesta hora els nens ja deuen dormir.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades amb alternaça consonàntica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	deure			haver degut
gerundi	devent			havent degut
participi	degut, deguda, deguts, degudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dec	deus	deu	devem	deveu	deuen
imperfet	devia	devies	devia	devíem	devíeu	devien
passat simple	deguí	degueres	degué	deguérem	deguéreu	degueren
futur	deuré	deuràs	deurà	deurem	deureu	deuran
condicional	deuria	deuries	deuria	deuríem	deuríeu	deurien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	degui	deguis	degui	deguem	degueu	deguin
	dega	degues	dega			deguen	occ, bal
imperfet	degués	deguessis	degués	deguéssim	deguéssiu	deguessin
		deguesses		deguéssem	deguésseu	deguessen
	deguera	degueres	deguera	deguérem	deguéreu	degueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	deu	degui	deguem	deveu	deguin
	–		dega			deguen	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	deguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	deviva	devives	deviva	devívem	devíveu	deviven	n-occ
				devívom	devívou		n-occ
	deieva	deieves	deieva	deiévem	deiéveu	deieven	n-occ, alg
condicional	deuriva	deurives	deuriva	deurívem	deuríveu	deuriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		degos	dego				centr, n-occ
				degam	degau		occ
imperfet	devés	devesses	devés	devéssem	devésseu	devessen	centr
	deguessa			deguéssom	deguéssou		n-occ
	deguessi		deguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... degut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... deure
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... degut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... degut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... degut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... degut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... deure
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... degut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... degut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... degut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: dec, deu, devem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

Tenir una obligació

• Anglès: owe ^(en)
• Castellà: deber ^(es)
• Francès: devoir ^(fr)
• Italià: dovere ^(it)

Ser probable

• Alemany: müssen ^(de)
• Castellà: deber de ^(es)
• Francès: devoir ^(fr)

Nom

deure m. ‎(plural deures)

1. Obligació moral.

Sinònims

• ésser deutor de
• comesa, encàrrec, feina, tasca, treball
• imposició, obligació, responsabilitat
• passiu

Derivats

• deute
• deutor
• dèbit

Traduccions

Traduccions

• Anglès: duty ^(en)
• Castellà: deber ^(es)
• Francès: devoir ^(fr)
• Italià: dovere ^(it)
• Occità: deure ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: deu·re (2)
• Anagrames: redeu, redéu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: deure