pecat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈkat/^ⓘ, occidental /peˈkat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí peccātum ‎(«cometre una falta»), de peccō ‎(«ofensa»), segle XII.

Nom

pecat m. ‎(plural pecats)

1. Falta contra la virtut religiosa.

Sinònims

• maldat

Derivats

• pecador, pecaminós, pecar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Sünde ^(de) f.
• Anglès: sin ^(en)
• Belarús: грэх ^(be) m. ‎(hrekh)
• Castellà: pecado ^(es)
• Danès: synd ^(da)
• Eslovac: hriech ^(sk) m.
• Eslovè: greh ^(sl) m.
• Esperanto: peko ^(eo)
• Estonià: patt ^(et)
• Francès: péché ^(fr)
• Friülà: pecjât ^(fur)
• Gallec: pecado ^(gl) m.
• Grec: αμάρτημα ^(el) n. ‎(amàrtima)
• Grec antic: ἁμάρτημα ^(grc) n. ‎(hamártēma)
• Hebreu: חֵטְא‎ ^(he) m.
• Irlandès: peaca ^(ga) m.
• Islandès: synd ^(is) f.
• Italià: peccato ^(it) m.
• Japonès: 罪つみ ^(ja)
• Llatí: peccatum ^(la) n.
• Neerlandès: zonde ^(nl)
• Noruec: synd ^(no)
• Occità: pecat ^(oc) m.
• Persa: گناه ^(fa)
• Polonès: grzech ^(pl) m.
• Portuguès: pecado ^(pt) m.
• Retoromànic: putgà ^(rm), puchà ^(rm)
• Romanès: păcat ^(ro) n.
• Rus: грех ^(ru) m. ‎(grekh)
• Sànscrit: पाप ^(sa) m.
• Sard: pecadu ^(sc)
• Sicilià: piccatu ^(scn) m.
• Txec: hřích ^(cs) m.
• Xinès: 罪つみ ^(zh) ‎(zuì)

Verb

pecat

1. participi masculí singular del verb pecar

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·cat (2)
• Anagrames: capet, capte, capté, pacte

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot