abdicar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əb.diˈka/
Occidental:	nord-occidental /ab.diˈka/
	valencià /ab.diˈkaɾ/, /ab.diˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: abdicà
• Etimologia: Del llatí abdĭcāre format pel prefix ab ‎(«separació de l'exterior d'un límit, privació»), més el terme dicare ‎(«consagrar, donar una destinació justa»).

Verb

abdicar trans.

1. renunciar una autoritat sobirana al seu càrrec.
2. renunciar de pròpia voluntat al domini, propietat o dret d'alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	abdicar			haver abdicat
Gerundi	abdicant			havent abdicat
Participis	abdicat, abdicada, abdicats, abdicades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	abdico	abdiques	abdica	abdiquem	abdiqueu	abdiquen
	abdique						val
	abdiqui						sept
	abdic				abdicau		bal, alg
				abdicam			bal
Imperfet	abdicava	abdicaves	abdicava	abdicàvem	abdicàveu	abdicaven
Passat simple	abdiquí	abdicares	abdicà	abdicàrem	abdicàreu	abdicaren	v.cent, eiv
Futur	abdicaré	abdicaràs	abdicarà	abdicarem	abdicareu	abdicaran
Condicional	abdicaria	abdicaries	abdicaria	abdicaríem	abdicaríeu	abdicarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	abdiqui	abdiquis	abdiqui	abdiquem	abdiqueu	abdiquin
	abdique	abdiques	abdique			abdiquen	occ
Imperfet	abdiqués	abdiquessis	abdiqués	abdiquéssim	abdiquéssiu	abdiquessin
		abdiquesses		abdiquéssem	abdiquésseu	abdiquessen
	abdicàs	abdicasses	abdicàs	abdicàssem	abdicàsseu	abdicassen	bal, nota 1
		abdicassis		abdicàssim	abdicàssiu	abdicassin	bal
	abdicara	abdicares	abdicara	abdicàrem	abdicàreu	abdicaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		abdica	abdiqui	abdiquem	abdiqueu	abdiquin
					abdicau		bal, alg
			abdique			abdiquen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... abdicat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... abdicar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... abdicat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... abdicat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... abdicat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... abdicat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... abdicar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... abdicat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... abdicat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... abdicat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					abdicàvets		ant
	abdicavi			abdicàvom	abdicavo
	abdicaia	abdicaies	abdicaia	abdicàiem	abdicàieu	abdicaien	n-occ
Condicional	abdicariva	abdicarives	abdicariva	abdicarívem	abdicaríveu	abdicariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	abdic		abdic				ant
	abdico	abdicos	abdico	abdiqueguem	abdiquegueu		n-occ
Imperfet	abdiquessi		abdiquessi				sept, alg
	abdiquessa						cent, n-occ
	abdiqueguessa	abdiqueguesses	abdiquegués	abdiqueguéssom	abdiqueguéssou	abdiqueguessen	n-occ

Derivats

• abdicant
• Relacionats: abdicació, abdicatiu, de la mateixa arrel llatina.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: abdicate ^(en), renounce ^(en)
• Castellà: abdicar ^(es)
• Esperanto: abdiki ^(eo)
• Francès: abdiquer ^(fr), renoncer ^(fr)
• Hindi: छोड़ना ^(hi) [1,2]
• Italià: abdicare ^(it), rinunziare ^(it)
• Llatí: abdicare ^(la)
• Occità: abdicar ^(oc)
• Portuguès: abdicar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·di·car (3)
• Anagrames: Bacardí, cabrida, cabridà, cribada

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aβべーた.ðiˈkaɾ\

Americà: alt \ab.ðiˈkaɾ\, baix \aβべーた.ðiˈkaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí abdicare.

Verb

abdicar ‎(present abdico, passat abdiqué, futur abdicaré)

1. abdicar

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		abdicar			haber abdicado
Gerundi		abdicando			habiendo abdicado
Participi		abdicado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	abdico	abdicas abdicás	abdica	abdicamos	abdicáis	abdican
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	abdicaba	abdicabas	abdicaba	abdicábamos	abdicabais	abdicaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	abdiqué	abdicaste	abdicó	abdicamos	abdicasteis	abdicaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	abdicaré	abdicarás	abdicará	abdicaremos	abdicaréis	abdicarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	abdicaría	abdicarías	abdicaría	abdicaríamos	abdicaríais	abdicarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he abdicado	has abdicado	ha abdicado	hemos abdicado	habéis abdicado	han abdicado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había abdicado	habías abdicado	había abdicado	habíamos abdicado	habíais abdicado	habían abdicado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube abdicado	hubiste abdicado	hubo abdicado	hubimos abdicado	hubisteis abdicado	hubieron abdicado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré abdicado	habrás abdicado	habrá abdicado	habremos abdicado	habréis abdicado	habrán abdicado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría abdicado	habrías abdicado	habría abdicado	habríamos abdicado	habríais abdicado	habrían abdicado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	abdique	abdiques abdiqués	abdique	abdiquemos	abdiquéis	abdiquen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	abdicara o	abdicaras o	abdicara o	abdicáramos o	abdicarais o	abdicaran o
		abdicase	abdicases	abdicase	abdicásemos	abdicaseis	abdicasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	abdicare	abdicares	abdicare	abdicáremos	abdicareis	abdicaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya abdicado	hayas abdicado	haya abdicado	hayamos abdicado	hayáis abdicado	hayan abdicado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera abdicado o	hubieras abdicado o	hubiera abdicado o	hubiéramos abdicado o	hubierais abdicado o	hubieran abdicado o
		hubiese abdicado	hubieses abdicado	hubiese abdicado	hubiésemos abdicado	hubieseis abdicado	hubiesen abdicado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere abdicado	hubieres abdicado	hubiere abdicado	hubiéremos abdicado	hubiereis abdicado	hubieren abdicado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			abdica abdicá	abdique	abdiquemos	abdicad	abdiquen

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·di·car (3)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ab.diˈka/
• Etimologia: Del llatí abdicāre.

Verb

abdicar

1. abdicar

Portuguès

Verb

abdicar

1. Abdicar