adigué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ðiˈɣe/, occidental /a.ðiˈɣe/
• Rimes: -e
• Etimologia: Del rus адыге́йский ‎(adigueiski).

Adjectiu

adigué inv. ‎(plural adigués)

1. Propi de la república russa d’Adiguèsia, del poble o de la llengua.

Nom

adigué m. f. ‎(plural adigués)

1. Persona d’Adiguèsia.
2. Llengua de la branca abkhazoadigué, de la família caucàsica, originària d’Adiguèsia.

Sinònims

• circassià occidental, txerkès inferior
• ady (codi ISO 639-3)

Hipònims

• blocs dialectals: occidental (shapsugh, bezhedugh), orientals (temirgoi, abadzekh)

Traduccions

Llengua

• Alemany: Adygeisch ^(de)
• Anglès: Adyghe ^(en)
• Basc: adigera ^(eu)
• Castellà: adigués ^(es) m.
• Francès: adyghé ^(fr) m.
• Gal·lès: Adyge ^(cy)
• Guaraní: adigues ^(gn)
• Italià: adighé ^(it)
• Japonès: アディゲ語ご ^(ja)
• Neerlandès: Adygisch ^(nl)
• Portuguès: adigue ^(pt)
• Rus: адыге́йский ^(ru) ‎(adigueiski)
• Xinès: 阿おもね迪すすむ盖语 ^(zh) ‎(ādígàiyǔ)

Verb

adigué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de adir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·di·gué (3)
• Heterograma de 6 lletres (adegiu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, Termcat