anas

Potser volíeu: anàs

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.nas/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *anǝt- ‎(«ànec»).

Nom

anas f. ‎(genitiu anatis)

1. ànec

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	anas	anatēs
Vocatiu	anas	anatēs
Acusatiu	anatem	anatēs
Genitiu	anatis	anatum
Datiu	anatī	anatibus
Ablatiu	anate	anatibus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.41-42