antiquus
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /anˈtiː.kwʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu *ant- («a fora, al davant, anterior»).
Adjectiu
[modifica]antīquus m., antīqua f., antīquum n. (comparatiu antīquior, superlatiu antīquissimus)
- en primer lloc, per davant
- antic, anterior
- «Diana in suis antiquis sedibus reponitur» ([2])
- Tornar a ficar l'estàtua de Diana, al seu antic lloc
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | antīquus | antīqua | antīquum | antīquī | antīquae | antīqua | |
Vocatiu | antīque | antīqua | antīquum | antīquī | antīquae | antīqua | |
Acusatiu | antīquum | antīquam | antīquum | antīquōs | antīquās | antīqua | |
Genitiu | antīquī | antīquae | antīquī | antīquōrum | antīquārum | antīquōrum | |
Datiu | antīquō | antīquae | antīquō | antīquīs | |||
Ablatiu | antīquō | antīquā | antīquō | antīquīs |
Antònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.48-50