aspecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əsˈpek.tə/, balear /əsˈpɛk.tə/
Occidental:	/asˈpɛk.te/

• Rimes: -ɛkte
• Etimologia: Del llatí aspectus ‎(«acció de mirar»), segle XVI.

Nom

aspecte m. ‎(plural aspectes)

1. Impressió a cop d'ull que té una cosa.
2. Element d'un conjunt, a partir del qual és interessant estudiar el conjunt.
3. (gramàtica) Categoria verbal que defineix una acció depenent del punt de vista del qui la fa, del seu desenvolupament i de les seves conseqüències.

Sinònims

• semblança, aparença
• característica

Traduccions

Traduccions

• Anglès: aspect ^(en)
• Castellà: aspecto ^(es)
• Eslovac: aspekt ^(sk) m.
• Finès: aspekti ^(fi)
• Francès: aspect ^(fr)
• Italià: aspetto ^(it)
• Japonès: 様相ようそう ^(ja)
• Llengua de signes catalana: CARA ^(csc)
• Neerlandès: aspect ^(nl) n.
• Xinès: 方面ほうめん ^(zh) ‎(fāngmiàn)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·pec·te (3)
• Anagrames: apetesc, capetes

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot