cabota

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kəˈβべーたɔ.tə/
Occidental:	nord-occidental /kaˈβべーたɔ.ta/
	valencià /kaˈbɔ.ta/, /kaˈβべーたɔ.tɔ/

• Rimes: -ɔta
• Etimologia: De cap i el sufix -ota, segle XIII.

Nom

cabota f. ‎(plural cabotes)

1. L'extrem gruixut dels claus.
2. Cap de persona gros.
3. bulb
4. Interrupció d'una jornada laboral, per un imprevist.

Derivats

• cabotada

Traduccions

Extrem dels claus

• Castellà: cabeza ^(es)

Cap gros

• Castellà: cabezón ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·bo·ta (3)
• Anagrama: abocat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB