cementiri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sə.mənˈti.ɾi/^ⓘ, occidental /se.menˈti.ɾi/
• Rimes: -iɾi
• Etimologia: Del llatí tardà *coemēntērium, segle XIV, variant de l’eclesiàstic coemētērium, del grec antic κοιμητηριον ‎(koimētērion, «dormitori»).

Nom

cementiri m. ‎(plural cementiris)

1. (central, nord-occidental) Lloc on es dóna sepultura als morts.

Variants

• cementeri (valencià, tortosí, balear, septentrional)

Sinònims

• fossar (arcaic, eivissenc, Aragó)
• campsant (alguerès)

Compostos i expressions

• cementiri nuclear: Lloc on es dipositen els residus inservibles, però encara radioactius, d'una central nuclear.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Friedhof ^(de) m.
• Anglès: cemetery ^(en), graveyard ^(en)
• Basc: hilerri ^(eu)
• Bretó: bered ^(br) f.
• Búlgar: гро́бище ^(bg) n. ‎(gróbixte)
• Castellà: cementerio ^(es)
• Coreà: 묘지 ^(ko) ‎(myoji)
• Danès: kirkegård ^(da) c.
• Eslovac: cintorín ^(sk) m.
• Esperanto: tombejo ^(eo)
• Feroès: kirkjugarður ^(fo) m.
• Francès: cimetière ^(fr)
• Friülà: cimitieri ^(fur) m.
• Gallec: cemiterio ^(gl) m.
• Grec: κοιμητήριο ^(el) n. ‎(kimitírio)
• Grec antic: κοιμητήριον ^(grc) n. ‎(koimētḗrion)
• Hebreu: בֵּית קְבָרוֹת ^(he) m.
• Irlandès: reilig ^(ga) f.
• Italià: cimitero ^(it)
• Japonès: 墓はか ^(ja)
• Llatí: coemeterium ^(la) n.
• Neerlandès: kerkhof ^(nl) n.
• Occità: cementèri ^(oc) m.
• Polonès: cmentarz ^(pl) m.
• Portuguès: cemitério ^(pt) m.
• Retoromànic: santeri ^(rm) m.
• Romanès: cimitir ^(ro) n.
• Rus: кла́дбище ^(ru) n. ‎(klàdbisxe)
• Sànscrit: श्मशान ^(sa) n.
• Serbocroat: гробље ^(sh), groblje ^(sh)
• Sicilià: cimiciaru ^(scn) m.
• Suec: begravningsplats ^(sv) c.
• Turc: mezarlık ^(tr)
• Txec: hřbitov ^(cs) m.
• Való: aite ^(wa)
• Xinès: 公おおやけ墓ぼ ^(zh) ‎(gōngmù)

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·men·ti·ri (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català