diner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/diˈne/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /diˈne/
	valencià /diˈneɾ/, /diˈne/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí denārius ‎(«moneda de plata romana equivalent a deu asos»), de deni ‎(«cada deu»), de decem ‎(«10»), segle XI. Doblet del cultisme denari i de dinar via l’àrab.

Nom

diner m. ‎(plural diners)

1. Moneda encunyada per l'imperi carolingi.
2. (plural) Quantitat de moneda.

   Em dones diners per a pagar el pa?

3. (plural) riquesa

   Són gent de diners.

Derivats

• adinerar, desdinerar, dinerada, dineral, dinerari, dineret, papadiners

Traduccions

    plural — vegeu diners

Miscel·lània

• Síl·labes: di·ner (2)
• Anagrama: dir-ne

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot