diví

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diˈβべーたi/, balear /diˈvi/
Occidental:	nord-occidental /diˈβべーたi/
	valencià /diˈvi/, /diˈβべーたi/

• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí divĩnus, derivat de l'arrel indoeuropea *dyeu ‎(«llum del dia»), segle XIV.

Adjectiu

diví m. ‎(femení divina, plural masculí divins, plural femení divines)

1. Relatiu o pertanyent a Déu o als déus i a la seva espècie.
2. (per extensió) perfecte, de gran excel·lència.

Traduccions

Relatiu a Déu o als déus

• Alemany: göttlich ^(de)
• Anglès: divine ^(en), godly ^(en)
• Castellà: divino ^(es)
• Francès: divin ^(fr)

perfecte, de gran excel·lència

• Alemany: göttlich ^(de)
• Anglès: divine ^(en)
• Castellà: divino ^(es)
• Francès: divin ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·ví (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot