estela

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtɛ.lə/, occidental /esˈtɛ.la/
• Rimes: -ɛla
• Etimologia: Del llatí stēla.

Nom

estela f. ‎(plural esteles)

1. monument commemoratiu en forma de pilar o làpida amb relleus o inscripcions
2. (dialectal, septentrional) estrella, estel

Traduccions

monument commemoratiu en forma de pilar o làpida

• Alemany: Stele ^(de) f.
• Anglès: stele ^(en)
• Castellà: estela ^(es)
• Eslovac: stéla ^(sk) f.
• Esperanto: steleo ^(eo)
• Francès: stèle ^(fr)
• Italià: stele ^(it) f.
• Polonès: stela ^(pl) f.
• Portuguès: estela ^(pt) f.
• Rus: сте́ла ^(ru) f. ‎(stela)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·te·la (3)
• Anagrames: aletes, àteles

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈte.la/, meridional /ehˈte.la/

Americà: alt /esˈte.la/, baix /ehˈte.la/

• Rimes: -ela

Nom

estela f. ‎(plural estelas)

1. estela
2. deixant, solc

Miscel·lània

• Síl·labes: es·te·la (3)

Vegeu també

• estela. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].