historio

Potser volíeu: historió, historío

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /is.tuˈɾi.u/, occidental /is.toˈɾi.o/
• Rimes: -io

Verb

historio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de historiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: his·to·ri·o (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /isˈto.ɾjo/, meridional /ihˈto.ɾjo/

Americà: alt /isˈto.ɾjo/, baix /ihˈto.ɾjo/

• Rimes: -oɾjo

Verb

historio

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb historiar

Variants

• historío

Miscel·lània

• Síl·labes: his·to·rio (3)

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hi.stoˈri.o/
• Etimologia: De l'arrel √histori i la desinència -o.

Nom

historio ‎(acusatiu historion, plural historioj, plural acusatiu historiojn)

1. història

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre historio

Polonès

• Pronúncia: /xisˈtɔ.rjɔ/

Nom

historio

1. vocatiu singular de historia

Miscel·lània

• Síl·labes: hi·sto·rio (3)