horreo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈhɔr.rɛ.oː/
• Etimologia: Del protoitàlic *horzēō del protoindoeuropeu *ǵʰr̥s-éh₁-(ye)-ti, de l'arrel *ǵʰers- («borrissol»).

Verb

horreō ‎(1a present^?), horrēs ‎(2a present), horrēre ‎(infinitiu), horruī ‎(perfet), horruitum ‎(supí)

1. posar ert, eriçar
2. tremolar
3. espantar, atemorir

Nom

horreō

1. datiu singular de horreum
2. ablatiu singular de horreum