munitio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /muːˈniː.tɪ.oː/
• Etimologia: De mūniō.

Nom

mūnītiō f. ‎(genitiu mūnītiōnis)

1. fortificació

   Munitione milites prohibere.

   Prohibir que els soldats s'atrinxerin, que s'amaguin en un fortí.

2. defensa

   Munitionum omnes copiae.

   Totes les tropes destinades a la defensa.

3. obra pública

   Ex viarum munitione quaestum facere.

   Guanyar diners amb les obres de les carreteres.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	mūnītiō	mūnītiōnēs
Vocatiu	mūnītiō	mūnītiōnēs
Acusatiu	mūnītiōnem	mūnītiōnēs
Genitiu	mūnītiōnis	mūnītiōnum
Datiu	mūnītiōnī	mūnītiōnibus
Ablatiu	mūnītiōne	mūnītiōnibus

Sinònims

• munitura