noblesa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nubˈbɫɛ.zə/, /nuˈβべーたɫɛ.zə/
	balear /nobˈbɫə.zə/, /nubˈbɫɛ.zə/
Occidental:	nord-occidental /nobˈbɫe.za/, /noˈβべーたɫe.za/
	valencià /noˈbɫe.za/

• Rimes: -ɛza
• Etimologia: De noble i el sufix -esa, segle XIV.

Nom

noblesa f. ‎(plural nobleses)

1. Classe social formada per aquells que en una alguna època foren distingits amb un títol nobiliari. També els seus hereus quan el títol és hereditari.

   Després de la Revolució Francesa la noblesa gal·la es reduí sensiblement, però no va desaparèixer ni de bon tros.

2. Qualitat de noble (en qualsevol dels seus significats).

   Allà, en el racó més fosc d'aquella taverna, trobareu un personatge que no va pas sobrat de noblesa.

Sinònims

• [1] aristocràcia

Traduccions

classe social

• Anglès: nobility ^(en)
• Castellà: nobleza ^(es) f.

qualitat de noble

• Anglès: nobility ^(en)
• Castellà: nobleza ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: no·ble·sa (3)
• Heterograma de 7 lletres (abelnos)
• Anagrames: absolen, blasone, sonable

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB