notari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nuˈta.ɾi/
	balear /noˈta.ɾi/, /nuˈta.ɾi/
Occidental:	/noˈta.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí notarius ‎(«taquígraf»), segle XIV.

Nom

notari m. ‎(plural notaris, femení notària)

1. Funcionari que dona fe d’actes legals no judicials.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: notary ^(en)
• Castellà: notario ^(es)
• Francès: notaire ^(fr)

Nom

notari m. ‎(plural notaris)

1. (peixos) esparrall

Miscel·lània

• Síl·labes: no·ta·ri (3)
• Heterograma de 6 lletres (ainort)
• Anagrames: atonir, orinat, roinat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC