papir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈpir/, occidental /paˈpiɾ/
• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí papȳrus, del grec antic πάπυρος ‎(pápyros), segle XIX. Doblet del patrimonial paper.

Nom

papir m. ‎(plural papirs)

1. Planta de la qual se n'extreu una pasta que, assecada, es fa servir per escriure-hi.
2. El text escrit sobre material de papir.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: papyrus ^(en)
• Àrab: بردية‎ ^(ar) f.
• Armeni: պապիրուս ^(hy) ‎(papirús)
• Castellà: papiro ^(es)
• Finès: papyrus ^(fi)
• Francès: papyrus ^(fr)
• Friülà: papîr ^(fur) m.
• Gallec: papiro ^(gl) m.
• Hebreu: פָּפִּירוּס‎ ^(he) m.
• Hongarès: papirusz ^(hu)
• Italià: papiro ^(it)
• Llatí: papyrus ^(la) m.
• Polonès: papirus ^(pl) m.
• Portuguès: papiro ^(pt) m.
• Rus: папи́рус ^(ru) m. ‎(papirus)
• Serbocroat: папирус ^(sh), papirus ^(sh) m.
• Suec: papyrus ^(sv)
• Turc: papirüs ^(tr)
• Txec: papyrus ^(cs) m.
• Xinès: 古代こだい文獻ぶんけん ^(zh) ‎(古代こだい文献ぶんけん, gǔdàiwénxiàn)

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·pir (2)
• Anagrames: pipar, priap

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB