penus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛ.nʊs/
• Etimologia: Del protoitàlic *penos, derivat del protoindoeuropeu *pen-(«alimentar»).

Nom

penus n. ‎(genitiu penī)

1. queviures

   Quinquaginta intus famulae, quibus ordine longam cura penum struere, et flammis adolere Penatis—(traducció:«A l'interior, hi ha cinquanta dones que tenen com a objectiu posar organitzar la llarga sèrie de queviures i oferir un sacrifici als Penats, banyant en fum les ofrenes.»)

2. santuari, part més interna del temple de Vesta

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	penus	pena
Vocatiu	penus	pena
Acusatiu	penus	pena
Genitiu	penī	penōrum
Datiu	penō	penīs
Ablatiu	penō	penīs

Variants

• penum

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1959, p.807