pet

Potser volíeu: PET

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɛt/
	balear /ˈpət/, /ˈpɛt/
Occidental:	/ˈpet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: Del llatí pēditum, segle XIV, de pēdĕre ‎(«fer pets»).

Nom

pet m. ‎(plural pets)

1. Ventositat expel·lida per l'anus.
2. Borratxera, cec, bufa.

Derivats

• espetarregar
• espetegar
• petejar

Compostos i expressions

• (col·loquial, vulgarisme) Qui pets envia, merda espera: No esperar res bo de qualcú.

Traduccions

Ventositat

• Alemany: Furz ^(de) m.
• Anglès: fart ^(en)
• Castellà: pedo ^(es) m.
• Danès: fjært ^(da) c.
• Eslovac: prd ^(sk) m.
• Esperanto: furzo ^(eo)
• Estonià: peer ^(et)
• Finès: pieru ^(fi)
• Francès: pet ^(fr) m.
• Friülà: pêt ^(fur) m.
• Gallec: peido ^(gl) m.
• Gal·lès: rhech ^(cy) m.
• Georgià: გაკუება ^(ka) ‎(gakúeba)
• Grec: πορδή ^(el) f. ‎(pordí)
• Grec antic: πορδή ^(grc) f. ‎(pordḗ)
• Hongarès: fing ^(hu), pú ^(hu)
• Ídix: פֿאָרץ‎ ^(yi) m.
• Indonesi: kentut ^(id)
• Irlandès: broim ^(ga) m.
• Islandès: fretur ^(is) m.
• Italià: scoreggia ^(it) f., peto ^(it) m.
• Japonès: 屁へ ^(ja)
• Kurd: fis ^(ku), kuş ^(ku)
• Letó: pirdiens ^(lv) m.
• Lituà: paperdimas ^(lt) m.
• Llatí: peditum ^(la) n., flatus ^(la) m.
• Macedoni: прдеж ^(mk) m.
• Maltès: fiswa ^(mt) f.
• Neerlandès: wind ^(nl) m.
• Noruec: fjert ^(no)
• Occità: pet ^(oc) m.
• Polonès: pierdnięcie ^(pl) n., bąk ^(pl) m.
• Portuguès: peido ^(pt) m., pum ^(pt) m.
• Quítxua: supi ^(qu)
• Romanès: vânt ^(ro) n., pârț ^(ro) n.
• Rus: перде́ние ^(ru) n. ‎(perdénie), пу́кание ^(ru) n. ‎(púkanie)
• Sard: tròddiu ^(sc) m., pidu ^(sc) m.
• Sicilià: pìritu ^(scn) m., pìditu ^(scn) m.
• Suahili: shuzi ^(sw)
• Suec: fis ^(sv) c.
• Tagal: utot ^(tl)
• Tai: ตด ^(th)
• Turc: osuruk ^(tr)
• Txec: prd ^(cs) m.
• Urdú: پاد‎ ^(ur)
• Vènet: peto ^(vec) m.
• Vietnamita: đánh rắm ^(vi)
• Xinès: 屁へ ^(zh) ‎(pì)

Borratxera

• Alemany: Rausch ^(de) m.
• Anglès: booze ^(en)
• Castellà: pedo ^(es) m.
• Francès: cuite ^(fr) m.

Verb

pet

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de petar.

Variants

• peto, pete, peti

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /pɛt/
• Etimologia: Incerta, de petty ‎(«petit») o bé del gaèlic escocès peata ‎(«mascota»).

Nom

pet ‎(plural pets)

1. Mascota, animal de companyia.

Francès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

Nom

pet m. ‎(plural pets)

1. pet